ha, però, una segona interpretació. Potser el mateix copista era, al seu torn, miniaturista i va tornar a Valldecrist amb el manuscrit acabat i perfecte en els dos fronts, el textual i l’iconogràfic. Encara que també se’n pot pensar que la decoració va poder concloure’s a Valldecrist, quan es va incorporar novament al monestir. Si es va fer ací, bé el va poder fer Nadal Yvanyes o qualsevol altre monjo cartoixà, la identitat del qual es desconeix de moment.
4. ISTE COLLECTANUS
Ben sovint, s’esdevé que els manuscrits d’època medieval, si són miscel·lanis, no solen autotitular-se. En aquesta ocasió, el copista dom Nadal Yvanyes proporciona diverses vegades el títol amb el qual ell mateix designava el conjunt de textos reunits en aquest llibre. Efectivament, en el foli 1r, en la rúbrica amb què comença la transcripció dels psalms ja en proporciona el títol. Diu així: Incipit Psalterium pro collectano secundum ordinem Cartusiensium. Així doncs, transcriu el Psalterium en un còdex en el qual incorporarà molts altres textos que conformaran el Collectanus, una miscel·lània seleccionada destinada a recollir tot el que necessita un monjo cartoixà per al seu rés personal de la litúrgia de les hores. Torna dom Nadal Yvanyes a referir-se al títol de la selecció en el colofó del manuscrit,[65] on per tres vegades designa el llibre com Collectanus:
a) quan es refereix a l’inici i la conclusió de l’activitat de còpia duta a terme a la cartoixa d’Escaladei (incepi et perfeci istum Collectanum);
b) quan reclama la propietat del llibre per a la comunitat cartoixana deValldecrist, a pesar que el va copiar sent hospes d’Escaladei (ideo dictus Collectanus est et erit Vallis Iesuchristi). Les despeses derivades de la seua estada al cenobi tarragoní les havia satisfetes convenientment, com recorda en el colofó (et solvebam pensionem meam) amb la intenció d’evitar discussions futures; i
c) quan data la conclusió de la còpia la vespra de la festivitat de santa Llúcia l’any 1454 (Et perfeci dictum Collectanum in vigilia beate Lucie, virginis, anno Domini Mº CCCCº LIIIIº).
Els textos al·ludits permeten dues possibilitats interpretatives. Pel que fa a la rúbrica del foli 1r, tot sembla indicar que en l’antígraf del qual extreia la transcripció, ja hi havia una rúbrica semblant. Tot i que es desconeix el manuscrit que va copiar a Escaladei i, conseqüentment, no es pot valorar aquest extrem, disposem —no obstant això— d’un breviari cartoixà procedent de la cartoixa de Portaceli (València), en el foli 1r del qual s’incorpora una rúbrica idèntica, el tenor de la qual és Incipit Psalterium pro Collectaneo secundum ordinem Cartusiensium.[66] En aquesta ocasió, el copista, Álvaro de Salamanca, va concloure la transcripció a Portaceli l’any 1415. I també ell anomenava en el colofó la col·lecció de textos que precedia com a collectano.[67]
La discordança de textos recollits en els dos manuscrits no permet parlar de l’existència d’una tipologia de llibre litúrgic específic, ni tampoc sota la denominació de Collectanus es pot pressuposar una textualitat determinada. Ho prova suficientment el fet que, segons Janini i Serrano, el ms. 870 de la Biblioteca Nacional de Madrid és un Diurno de la cartuja de Porta Cœli (Valencia),[68] mentre que per a l’inventari de manuscrits és un Breviarium Ordinis Cartusiensis.[69]
Així les coses, tot sembla indicar que amb la paraula Collectanus es feia referència a la selecció textual recollida. Atenent, per consegüent, a l’etimologia de la paraula i als significats al·ludits, es tractaria d’una col·lecció seleccionada de textos de diversa procedència i naturalesa ad usum ritus ordinis cartusiensium. Aquest és el sentit que atribueix Forcellini a la veu collectanea, orum; per a qui designa el conjunt de scripta, quæ ex pluribus excerpta locis in unum collecta sunt.[70] En aquest sentit, resulta més precisa la definició que proporciona Du Cange de la veu Collectaneum, amb la qual es fa referència a un Liber Ecclesiasticus in quo Collectæ ad quævis officia dicendæ continentur.[71] Du Cange esmenta com a fonts de l’accepció proposada «Udalricus lib. 1. Consuetud. Cluniacens., cap. 1», on es pot llegir: In privatis autem noctibus habentur in Collectaneo hæ Collectæ quæ dicendæ sunt ad Nocturnos, et Laudes, etc.[72]
El manuscrit transcrit per fra Nadal Yvanyes el conformen els apartats següents: el calendari, oracions diverses, el psaltiri, lectures pròpies de diverses festivitats, els psalms penitencials, les lletanies, un himnari, l’ofici de Beata, misses beate Marie, l’ofici de difunts i oracions comunes.
I. Calendari. El calendari[73] proporciona informació de singular relleu. Registra el nombre de dies de cada mes, la diferent durada del dia i de la nit al llarg de l’any.[74] Aquest calendari presenta una anomalia en la indicació del còmput dels dies: el primer assentament de cada mes coincideix amb les calendes d’aquest mes, com es va escriure al mes de gener; al contrari, en la resta dels mesos va anotar l’abreviatura corresponent a nones, amb la qual indica tal vegada que a partir del primer de mes començaven a comptar-se els dies que faltaven per les nones d’aquell mes (el dia 5 per als mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre; i el dia 7 per als mesos de març, maig, juliol i octubre).[75] En l’edició s’ha incorporat al text la paraula calendes, advertint en l’aparat crític de l’error que hi ha en el manuscrit.
L’Ordinarium cartusiense organitza l’Offiicium festivale segons l’esquema següent: Officium canonicum quotidie fit aut Festivale, aut Temporale. Porro Festivalis Officii quatuor sunt genera, quæ diverso modo diversoque celebrantur ordine. Quorum tria duodecim Lecciones sigillatim habent, et quartum tres duntaxat. Ex Festis duodecim Lecciones habentibus, unum Solemne seu Candelarum, aliud autem Capituli, tertium vero simpliciter duodecim Lectionum Festum vocamus.[76]
Acompanyen el santoral indicacions relatives a la diversitat jeràrquica de les festivitats. Entre les festivitats solemnes figuren les següents:
I.1. De Capítol.[77] En el Collectanus els dies de les festivitats de l’Epifania, de sant Antoni, de sant Vicent, del mes de gener; de la Presentació del Senyor, de santa Àgata, de sant Maties, al febrer; de sant Gregori, de sant Benet i de l’Anunciació, del mes de març; de sant Ambròs i de sant Marc, al mes d’abril; el dia dels apòstols Felip i Jaume, del mes de maig; de sant Joan Baptista i de sant Pere i sant Pau, al mes de juny; de santa Maria Magdalena, del mes de juliol; de l’Assumpció de la Mare de Déu, de sant Bernat, de sant Bartomeu, de sant Agustí i el dia de la Degollació de sant Joan Baptista, al mes d’agost; de la Nativitat de la Mare de Déu, de l’Exaltació de la santa Creu, de sant Mateu, de sant Miquel i de sant Jeroni, al mes de setembre; de sant Lluc, de les Onze Mil Verges, i de sant Simó i sant Judes, al mes d’octubre; de sant Tomàs, al desembre.
I.2. De Dotze Lectures,[78] en el Collectanus els dies de les festivitats de la Circumcisió del Senyor, de l’Epifania i la seua vuitada, de sant Antoni Abat, de santa Agnès, de sant Vicent i de la Conversió de sant Pau, al mes de gener; les festivitats de la Purificació de la Mare de Déu, de santa Àgata i de sant Maties, al mes de febrer; les festivitats de sant Gregori, de sant Benet i de l’Anunciació de la Mare de Déu, al mes de març; les festivitats de sant Hug, sant Ambròs
