5. EL MILLOR MAPA ETNICOLINGÜÍSTIC DE TOT EUROPA EN ELS ATLES DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX
2. Uns referents especials
3. A més del Debes, més referents generals
6. DATES, DADES I ENIGMES DE L’ATLANTE INTERNAZIONALE FINS A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
1. Quantitats de mapes, tiratges i dates
2. Un enigma irresolt i una pluralitat sorprenent
3. Els formats i les qüestions més enllà del detall
7. UNA APORTACIÓ CARTOGRÀFICA, I TEÒRICA, DES DE BÈRGAM
1. El tercer gran atles italià
2. Unes reflexions sorprenents
8. L’ATLES DEL TOURING EN LLENGUA CASTELLANA ENTRE 1930 I 1935
1. Per a Espanya i Llatinoamèrica
2. La resposta de l’italianisme extrem a l’Atlante internazionale
3. Dates i tiratges
4. La qüestió etnogràfica en els tiratges en castellà i un contrast suís
1. Un mapa estrictament lingüístic que mai va aparéixer en l’Atlante internazionale
2. De Guardamar a la Ligúria passant per l’Alguer
3. Una visió crítica
10. L’ASCENS DEL FEIXISME I ELS LÍMITS DE LA RESISTÈNCIA
1. La submissió dels editors, in crescendo
2. Malgrat tot, ¿un esclat de noblesa?
3. El viratge cartogràfic
TERCERA PART (1939-1940) EL MAPA ETNICOLINGÜÍSTIC D’EUROPA DE LA CONSOCIAZIONE TURISTICA ITALIANA
1. Formats i propòsits editorials
2. Un continent de fil d’aram i de sang
3. ¿Quines eren les parts d’Europa de màxim interés?
12. LA BATALLA IMMORAL: LES MANIPULACIONS DEL MAPA DE LA CTI
1. L’Alguer: una elisió sense contemplacions
2. Més elisions sense contemplacions
3. Esborrar, també, les paraules
4. Sumar italians (i alemanys, segons quins)
5. La glossa de la manipulació: pur col·laboracionisme
13. MÉS MAPES DE L’ISTITUTO DE AGOSTINI
14. DE LA CONSOCIAZIONE AL TOURING
2. Una eclosió escandinava, buida d’etnografia
3. Un mapa lingüístic reeditat i dos d’etnogràfics eliminats
15. DESAPARICIONS DE MAPES I INTERROGANTS OBERTS
1. ¿Per què s’eliminaren aquells mapes?
2. Unes intuïcions
A MANERA DE RECAPITULACIÓ: El TCI i les diverses versions del nacionalisme italià
UNA NOTA FINAL: A propòsit d’un contrapunt espanyol(ista)
Josep Vicent Boira
[L’avi] dibuixava mapes de Bulgària en la pols, enorme, com havia estat cinc segles enrere, abans que els turcs conqueriren la nostra terra. Dibuixava un cercle al nord i deia: «Açò és Mèsia. Ací visquérem, per fi lliures, gràcies als nostres germans russos». Després rodejava el sud. «Açò és Tràcia. Va seguir formant part de l’imperi turc durant set anys després que el nord fóra alliberat, però ara en som un, estem units. I açò –deia i traçava un altre cercle cap
