El paper d’Europa en el món en l’etapa preindustrial
L’Europa occidental va passar de ser una zona endarrerida al conjunt d’Euràsia a l’alta edat mitjana a organitzar en profit propi el comerç mundial i a dominar gran part dels territoris no europeus entre el segle XVI i la Primera Guerra Mundial. El canvi d’hegemonia sembla clar que es va produir als segles XIV i XV, i les diferències es van anar ampliant els segles següents fins a abocar en el canvi decisiu que va representar la Revolució Industrial.
Aquesta visió d’un avançament de les economies europees respecte a la resta abans de la Revolució Industrial ha estat contradita en els darrers anys principalment per Pomeranz (2000), amb l’argument que fins a 1800 les trajectòries de creixement i els nivells de renda i de productivitat a Europa i a Orient (en especial a la Xina) eren molt similars i que la gran divergència que representa la Revolució Industrial es deu bàsicament a dos factors accidentals, favorables a la Gran Bretanya: la disponibilitat de carbó barat, que va fer possible la màquina de vapor, i la possessió d’un imperi colonial, que garantia una oferta barata de productes que exigien molta terra, com el cotó i el sucre. En canvi, la zona més desenvolupada de la Xina, el delta del Iang-Tsé, estava allunyada de les mines de carbó i la Xina havia d’extreure del propi territori tots els productes necessaris per a assegurar l’alimentació d’una població creixent. Tot i que la tesi de Pomeranz té la virtut de resituar les economies orientals, sovint desateses o considerades menys desenvolupades del que en realitat eren, Van Zanden (2009) replica que la Revolució Industrial va ser possible per dos grans factors afavoridors del creixement econòmic que es troben sobretot en les societats europees més avançades i que tenen l’origen en temps molt reculats: es tracta del marc institucional i del model demogràfic europeu.
El marc institucional, entès com el conjunt de lleis, costums i creences generalment acceptats, té com a característiques diferencials, en primer lloc, la situació de les persones davant la llei: a Europa es disposa de lleis escrites, exigibles per a tots (si bé amb diferències de drets segons l’estament de cadascú), però modificables, fet que permetia una millor adaptació a les necessitats socials i econòmiques de cada moment. En segon lloc, formen també part del marc institucional un gran nombre de corporacions (urbanes, d’ofici, benèfiques...) que permeten àmbits de llibertat i de protecció mútua que faciliten el funcionament dels mercats, així com una certa limitació del poder de les monarquies.
Segons Van Zanden (2009), l’altre gran pilar que va afavorir el creixement europeu és el que anomena el model demogràfic europeu. Es tracta d’una variant de les poblacions amb frens preventius (per tant, de matrimonis comparativament tardans i no universals) amb l’afegit d’una llibertat individual més gran en l’elecció de parella, una disminució dels lligams familiars (respecte als pares), una major especialització i més participació femenina en el món del treball, factors que en definitiva conflueixen en una major acumulació de capital humà. Val a dir que en aquest punt l’argumentació de Van Zanden, en especial la seva reducció del model demogràfic europeu a la zona entorn del mar del Nord, no és prou conclusiva: aquí, sobretot al camp, hi continuava havent famílies troncals (un fill casat vivint a la casa dels pares), a tot arreu hi havia fadristerns, que gaudien de més llibertat d’elecció (a canvi d’una major pobresa), i gran part del treball femení era com a servei domèstic, fet que des del punt de vista econòmic no representa un gran avançament; i a la resta d’Europa hi havia igualment fadristerns, aprenents i minyones. Al nostre parer, en aquest punt el fet diferencial que cal tenir en compte és l’acumulació de capital humà, que depèn sobretot del grau d’urbanització i de la demanda de productes manufacturats: tant el percentatge d’aprenents com l’oferta de treball femení n’eren directament dependents i, sens dubte, com ja hem vist, la regió entorn del mar del Nord va saber conjuminar millor que el món mediterrani els factors de creixement econòmic.
No hi ha, però, cap dubte que la gran divergència no es pot reduir a una sèrie de canvis sobtats a la segona meitat del segle XVIII per a aprofitar factors fins aleshores poc rellevants que permetrien engegar el procés d’industrialització: les grans divergències havien començat molt abans, com a mínim als segles XIV-XV, i consistien més en diferències en els àmbits polític i social que no pas en l’econòmic.
Bibliografia
Bàsica
BERG, M. (1987): La era de las manufacturas 1700-1820. Una nueva historia de la Revolución industrial británica, Barcelona.
EPSTEIN, S. (2009): Libertad y crecimiento: el desarrollo de los estados y los mercados en Europa, 1300-1750, València.
LANDES, D. (2000): La riqueza y la pobreza de las naciones, Barcelona.
MOKYR, J. (1993): La palanca de la riqueza: creatividad, tecnología y progreso económico, Madrid.
ZANDEN, J. VAN (2009): The Long Road to the Industrial Revolution. The European Economy in a Global Perspective, 1000-1800, Leiden / Boston.
Complementària
ALLEN, R. C., T. BENGTSSON i M. DRIBE (eds.) (2005): Living Standards in the Past. New Perspectives on Well-Being in Asia and Europe, Oxford.
BROADBERRY, S. i B. GUPTA (2006): «The early modern great divergence: wages, prices and economic development in Europe and Asia, 1500-1800», Economic History Review, LIX, 1.
CIPOLLA, C. M. (1967): Cañones y velas en la primera fase de la expansión europea, 1400-1700, Barcelona.
CRAIG, L. A. i D. FISHER (2000): The European Macroeconomy. Growth, Integration and Cycles 1500-1913, Cheltenham.
HOBSBAWM, E. J. (1983): «La crisis general del siglo XVII», dins T. ASTON (comp.):Crisis en Europa, 1560-1600, Madrid.
KRIEDTE, P., H. MEDICK i J. SCHLUMBÖHM (1986): Industrialización antes de la industrialización, Barcelona.
MADDISON, A. (2005): Growth and Interaction in the World Economy. The Roots of Modernity, Washington.
MENDELS, F. F. (1972): «Proto-industrialization: the First Phase of the Industrialization Process», The Journal of Economic History, XXXII, 1.
ORMROD, D. (2003): The Rise of Commercial Empires. England and Netherlands in the Age of Mercantilism, 1650-1770, Cambridge.
POMERANZ, S. (2000): The Great Divergence. Europe, China and the Making of the Modern World Economy, Princeton.
VRIES, J. DE (1982): La economía europea en un período de crisis. 1600-1750, Madrid.
– (1994): «The Industrial Revolution and the Industrious Revolution», The Journal of Economic History, 54.
VRIES, J. DE i A. VAN DER Woode (1997): The first modern economy: Success, Failure and Perseverance of the Dutch Economy, 1500-1815, Cambridge.
3. La Revolució Industrial
1. Què entenem per Revolució Industrial?
L’home, en la seva evolució, només ha provocat dues grans revolucions (Cipolla, 1969): la revolució agrària del neolític (a la qual ens hem referit en el capítol 1) i la Revolució Industrial, que tingué lloc a la Gran Bretanya entre 1760 i 1830, i que està a la base de l’economia i la prosperitat actuals.
Anomenem Revolució Industrial la mutació, l’inici
