demanda d’un producte exigeix disminuir la demanda d’un altre o uns altres productes. Tot i això, des del punt de vista tecnològic, la demanda d’un producte estimula la recerca d’innovacions que en permetin augmentar la producció. L’objectiu de les primeres màquines era produir més, no produir més barat, però el resultat va ser que produïen més i més barat. Per tant, l’estímul de la demanda engega el procés de producció, però la seva continuïtat i ampliació s’ha de buscar en l’oferta, en la capacitat de les màquines d’ampliar el mercat mitjançant la disminució dels preus. De fet, l’equilibri inestable oferta-demanda (sempre més quantitat a menor preu) és el que permet l’expansió del mercat i la continuïtat en el procés de creixement, o sigui, el desenvolupament econòmic.
El darrer condicionant de l’aparició de la Revolució Industrial és l’estat; segons quina sigui l’organització estatal i la seva política econòmica, pot constituir un ajut o un obstacle al procés d’industrialització segons North (1984) el creixement econòmic només és possible en una societat on productors, consumidors i autoritats interactuïn i col·laborin per mitjà de lleis promulgades i fetes complir per l’estat, lleis que assegurin els drets de propietat i el compliment dels contractes i, a la vegada, mitjançant regles informals de comportament social i econòmic que regulin la interacció. En el cas de la Gran Bretanya, després de la Revolució Gloriosa (1688), l’organització de l’estat era diferent i més moderna que la dels països competidors; sobretot disposava d’una millor especificació dels drets de propietat i havia eliminat (legalment o a la pràctica) les regulacions de l’activitat econòmica; tot plegat feia que el mercat britànic fos el més semblant al lliure mercat propugnat per Adam Smith. Al mateix temps, els impostos, aprovats i controlats pel Parlament, eren més baixos, menys mal distribuïts i més ben gastats que en altre països. Finalment, la política del Govern estava atenta a la seguretat del regne i el creixement de l’economia: en totes les guerres del segle XVIII en els quals participà, la Gran Bretanya obtingué beneficis comercials o colonials.
Gerschenkron (1968) defensava que l’estat pot suplir les deficiències del mercat i substituir la inversió dels particulars per inversió pública amb la finalitat de provocar l’inici d’un procés d’industrialització però les industrialitzacions impulsades per l’estat només tenen possibilitat d’èxit si la diferència entre el mercat existent i el necessari per a l’arrelament del procés d’industrialització no és massa gran. La raó és que, a mitjà termini, l’ajut estatal, tant si es finança a través d’impostos com si ho fa a través de deute públic, deprimeix la demanda i causa greus disfuncions econòmiques.
3. Innovacions tècniques i transformacions econòmiques
Les millores en la producció agrària i industrial, la grandària i l’organització del mercat i l’ajut estatal formen, en conjunt, el terreny adobat per a l’aparició i la consolidació de la Revolució Industrial: els invents es van produir, i sobretot es van aplicar, on i quan les condicions econòmiques eren favorables. Però l’existència d’aquestes condicions favorables no prejutja l’adopció de les innovacions: el nucli de la Revolució Industrial és la innovació tecnològica. Segons Allen (2009), les innovacions es van aplicar perquè a la Gran Bretanya la mà d’obra era comparativament cara i les fonts d’energia i el capital relativament barats: la Revolució Industrial només arrela quan es donen aquestes condicions, raó que explica la lentitud de la seva difusió.
El fet clau de la Revolució Industrial és el procés de canvi tècnic accelerat i sense precedents (Mokyr, 1990). El progrés tècnic tendeix a produir-se en els sectors més actius de la producció i sol ser a la vegada discontinu i arraïmat: les innovacions no acostumen a aparèixer en qualsevol sector, sinó en els sectors més actius, de manera que el progrés tendeix a ser autocorrelacionat: res no genera més innovació que el progrés tècnic anterior. Per tant, les innovacions tendeixen a concentrar-se en moments i sectors determinats, normalment quan l’augment de la demanda d’un producte incita a la recerca d’innovacions que permetin millorar la rapidesa i la productivitat del procés i augmentar els beneficis.
El progrés tècnic es produeix per l’aparició d’un conjunt de macroinvents que, un cop aplicats, originen un flux de microinvents. Els macroinvents són idees radicalment noves que apareixen molt de tard en tard, produeixen un fort impacte en la producció i estimulen la inversió a causa dels beneficis que proporcionen, però tenen un rendiment econòmic progressivament decreixent (Crafts, 1995). Els microinvents són les millores que s’afegeixen a un macroinvent per a obtenir augments en la producció, disminució de costos o comoditat i seguretat en el procés o per a adaptar el macroinvent a un altre sector productiu. La combinació de macroinvents i microinvents provoca una disminució del cost del producte i un creixement autosostingut de la renda per capita que fan possibles mercats cada cop més grans i, per tant, un creixement accelerat.
Els macroinvents, a la vegada que generen increments de la productivitat en un procés determinat, provoquen també fàcilment colls d’ampolla en altres processos relacionats: per exemple, un augment de la capacitat de producció de fil provoca un coll d’ampolla, un excés d’oferta de fil que els teixidors no poden absorbir; a la inversa, una millora en el teixit provoca un coll d’ampolla per manca de fil suficient. Aquestes disfuncions estimulen la recerca de solucions, i per tant de nous invents. En conseqüència, cada macroinvent estimula a la vegada microinvents sobre si mateix i la recerca de macroinvents complementaris, el resultat dels quals pot ser la superació amb escreix del coll d’ampolla present, i per tant l’aparició de nous colls d’ampolla en altres punts del procés de producció. En tot cas, macroinvents i microinvents requereixen un coneixement acurat del procés que es vol mecanitzar o millorar, de manera que com més es difongui l’ús d’una màquina, més possibilitats hi ha que generi innovacions.
Hi ha tres formes principals de generar innovacions (Von Tunzelmann, 1993):
1 Learning by doing (aprendre fent): els constructors de màquines van introduint petites innovacions, especialment per a adaptar les màquines a les necessitats o els requeriments de cada empresa concreta. Com més màquines d’un tipus determinat es fabriquin i durant més temps, més fàcil és que apareguin millores (microinvents).
2 Learning by using (aprendre per l’ús): els obrers que fan anar una màquina introdueixen petits canvis que en milloren o faciliten el funcionament i que poden ser incorporats a noves versions de la màquina. També en aquest cas, com més utilitzada sigui una màquina, més possibilitats de millora tindrà.
3 Learning by learning (aprendre aprenent): com més màquines es dissenyen i fabriquen, més s’aprèn a fer màquines, a resoldre d’una manera sistemàtica els problemes tècnics plantejats i a adaptar mecanismes o parts d’una màquina a altres màquines que poden tenir funcions molt diferents.
Les principals innovacions que conformen la Revolució Industrial van tenir lloc en els camps de la producció, les matèries primeres utilitzades, l’organització de la producció i el transport. Aquests dos darrers aspectes són importants sobretot en el moment de la difusió de la industrialització, de manera que en parlarem en el capítol 5.
Els canvis en la producció consisteixen en la substitució de l’activitat de l’home per la de la màquina en la fabricació dels productes (maquinisme), en l’aplicació massiva d’energia produïda per a moure les màquines i per al transport i en la utilització de matèries primeres: sense abandonar l’ús de matèries primeres orgàniques (fusta, fibres vegetals o animals), la industrialització es caracteritza pel predomini de les matèries primeres inorgàniques (Wrigley, 1989), que permeten assegurar un flux molt més constant, tant de productes com d’energia i, al mateix temps, descarregar la terra de la necessitat de produir tot allò necessari per a la vida humana. Aquesta sèrie de canvis van exigir molt sovint la concentració de l’activitat industrial a la fàbrica (factory system).
El
