obstant això, veiem com Miralles s’ocupa intensament de dur a terme els encàrrecs del secretari. Compra 50.000 sarments, meitat blancs i meitat negres, que diu que posarà soterrats enguany i els plantarà a l’altre, perquè arrelen. També adobarà 1.500 moreres, de les quals diu que «mejor tomarlas ya rejadas para que en breve den renta», i això que encara no ha dut a terme cap compra de les terres previstes. Per això s’aclama al cel i declara el següent: «espero salir bien del negocio». Negoci que ell veia segur perquè afirma que amb les 6.000 lliures que invertirà el senyor secretari en la compra de l’heretat d’Orgègia obtindrà 2.000 o 3.000 lliures de renda.
PEDRO FRANQUEZA I LA FUNDACIÓ DE VILAFRANQUESA
El totpoderós secretari Pedro Franqueza estava molt ben informat,24 s’havia rodejat d’experts coneixedors del territori, que tenia al seu servei i que l’assessoraven en matèria d’explotació agrícola, de regs..., però també de les condicions d’explotació de les terres i dels seus rendiments. Per això dona instruccions a Damián Miralles per a iniciar un procés d’adquisició de terres, en què és prioritari començar per les heretats d’Orgègia i el Palamó, les dues amb cases, torre, font i bassa, terres de bona qualitat i gran superfície, seguides d’altres finques, de les mateixes partides encara que més menudes, en les quals, a més, actua com a notari el mateix Damián Miralles.25
Vegem a continuació aquest procés massiu de compra de les principals heretats que es du a terme al llarg del 1590 i que s’inicia el mateix dia que Felip II autoritza la finalització immediata del pantà. Damián Miralles, el mateix que representa la ciutat d’Alacant per a aquest important esdeveniment, és qui en nom i per encàrrec de Pedro Franqueza procedeix a la compra de la propietat d’Orgègia, el nucli inicial que, juntament amb el Palamó, constitueix el gros de la nova heretat del secretari Pedro Franqueza. Tot estava orquestrat i previst:
| 6 maig 1590 | compra d’Orgègia a Bernat Celfa | 2.200 lliures |
| 31 juliol 1590 | compra de terra en Orgègia a Cristòfor Mingot | 54 lliures |
| 27 agost 1590 | compra del Palamón* a Baltasar Vidanya | 2.300 lliures |
| 1 setembre 1590 | compra del Palamó de Baix a Ardança | 1.000 lliures |
| 6 setembre 1590 | compra una altra terra al Palamó a Bartolomé Marco | 355 lliures |
| 12 setembre 1590 | compra una altra terra al Palamó de baix a Juan Planelles | 30 lliures |
| 24 setembre 1590 | compra de l’Imperial a Nicolau Imperial | 340 lliures |
| 6 desembre 1590 | compra (29 tafulles) en Orgègia a Gines Llinares | 90 lliures 10 sous |
| 24 desembre 1590 | compra terra a Torre Roja a Isabel Juan Martínez de Fleixar | 65 lliures |
* Anomenada el Palamó de Dalt. Amb casa i torre, dues fonts i dues basses i altres terres. ADPCS, DCC, 4, 3, 1.
Compres a què van seguir d’altres al llarg de 1591. Un any després de la primera compra de terres, és a dir, el maig del 1591, la suma de totes les propietats adquirides per Pedro Franqueza ascendeix ja a 2.629 tafulles, havent-se pagat per aquestes 10.522 lliures, 13 sous i 9 diners26 i tenint plantats 2.880 arbres vells en totes les heretats ja comprades. Gràcies a l’informe de Barber sabem amb detall els diferents arbres vells plantats a les noves heretats adquirides de Pedro Franqueza:
| oliveres | 57 |
| figueres | 561 |
| garroferes | 170 |
| moreres | 197 |
| ametlers | 848 |
| magraners | 462 |
| tarongers | 47 |
| llimeres | 1 |
| pereres | 15 |
| nesprers | 1 |
| albercoquers | 10 |
| llorer | 1 |
| murtra | 2 |
| cirerers | 8 |
Alhora que es du a terme la compra de les heretats és necessari procedir a la construcció de nova planta del lloc, que primer es va projectar com a Santa Magdalena, i que acabaria rebent el nom del seu fundador, Vilafranquesa. De fet, el primer dibuix o traça que realitza Cristòfor Antonelli està datat l’1 de juliol de 1590, és a dir, menys de dos mesos després de la primera compra. En poc més de dos anys Antonelli fa la sèrie de dibuixos i plànols descrits més amunt que ens permeten conèixer l’evolució del nou lloc i la seua configuració en el territori.
La planificació i el desenrotllament urbanístic previst va anar acompanyat per la construcció dels principals edificis necessaris per a l’establiment del lloc, com són:
– Forn de coure pa, subjecte a cens del rei. Autorització per a la construcció el 20 de juliol del 1591.
– Forn de coure teula i rajola. Autorització per a la construcció el 1591.
– Magatzem. Autorització per a la construcció el 1591.
– Molí fariner amb les seues moles, subjecte a cens del rei. Autorització el 6 d’abril del 1592.
Juntament amb aquests edificis simbòlics, com a mostra del poder del nou senyor, Franqueza, amb els objectius de la seua nova hisenda molt clars i perfecte coneixedor de la situació, dona clares instruccions o advertiments a Damián Miralles –26 en total– perquè, a més de comprar les propietats, procedisca a plantar noves vinyes, moreres i altres cultius i establisca emfiteutes en les cases noves que hi construirà.27 El 4 d’octubre de 1591, difunt ja Damián Miralles, el seu fill, Ginés Miralles rep, en total, 45 instruccions o preguntes referides a les terres i els seus cultius, a la construcció de les cases, als establiments i a la situació dels regadius, en què Franquesa requereix la contestació o resposta que ha de realitzar Ginés Miralles per a informar-lo de l’evolució de la seua hisenda.28 Tenint en compte que Damián Miralles, l’impulsor i ideòleg del projecte, s’ha mort, Franquesa vol saber si el seu successor, Ginés Miralles, pot i està capacitat per a portar endavant un projecte encara incipient i en procés de desenrotllament.
CONSTRUCCIÓ DE LES CASES
Ens detindrem ara en la informació relativa a la fàbrica i construcció de les cases del lloc, les incidències en la construcció, els diferents mestres d’obres i els seus problemes de pagament amb el fundador. Ens interessa especialment estudiar, a més de l’evolució de la trama urbanística del nou lloc ja vist, les traces de les cases projectades per Cristòfor Antonelli.
Deixa molt clar Franqueza en una de les seues instruccions l’objectiu de les seues actuacions: «el fin que yo tengo es hacer una población en estas heredades y para eso labrar un buen golpe de casas y para ellas será menester buscar vecinos». Per això, de les 45 preguntes que fa a Ginés Miralles l’any 1591, les nou primeres i les quatre últimes es refereixen a la construcció dels edificis i les cases, el seu cost, pertrets que són necessaris per a l’obra i la prioritat d’aqueixes per a aconseguir nous veïns. Així sabem que una de les primeres ordres va consistir a manar construir un magatzem, per a poder posar a cobert tota la fusta necessària per a la construcció de les cases. Respecte d’això, Ginés Miralles l’informa que l’obra del magatzem està quasi acabada, a falta de 50 escuts amb què acabar l’obra.
Ha manat construir 30 cases a estall, el mestre d’obres de les quals és Lázaro Gallan. L’octubre del 1591 ja s’ha delimitat el lloc per a les 30 cases, s’hi han construït els fonaments de les parets travesseres dels carrers i part de les tàpies, a què es posarà alguna defensa per a l’aigua. Els materials utilitzats per a les cases, a més de fusta, són teules, canyes, rajoles, calç pedra i arena. El cost per a acabar cada casa amb les seues portes, teules i bigues seria poc més o menys de 100 lliures i es podrien acabar les 30 cases amb 3.000 escuts. El mestre Gallan afirma que se li deuen diners perquè ha fet més del que té rebut.
Pedro Franqueza es fa càrrec de subministrar la fusta necessària per a l’obra, fusta que procedeix de les terres del comte
