més –va dir la Helen Clarke–. La Constance hauria de començar a pensar en el seu futur; no és gens sa quedar-se atrapat en el passat; la pobrissona ja ha patit prou.
–Bé, és clar que els trobo a faltar –va dir la Constance–. Tot ha canviat molt des que no hi són, però de cap manera em considero una persona que pateix.
–Depèn de com es miri –va seguir l’oncle Julian–, vaig tenir una sort immensa. Sóc el supervivent del cas d’enverinament més sensacional del segle. Tinc tots els retalls de premsa. Coneixia les víctimes i l’acusada íntimament com només podria un familiar que visqués a la mateixa casa. Tinc apunts exhaustius de tot el que va passar. Mai no me n’he recuperat.
–Els he dit que no en vull sentir a parlar –va dir la Helen Clarke.
L’oncle Julian va callar. Va mirar a la Helen Clarke i després a la Constance.
–¿Va passar de debò? –va preguntar al cap d’un moment amb els dits sobre la boca.
–És clar que va passar –va somriure-li la Constance.
–Tinc els retalls de premsa –va dir l’oncle Julian, insegur–. Tinc els meus apunts –va dir a la Helen Clarke–. Ho tinc tot escrit.
–Va ser terrible. –La senyora Wright va inclinar-se endavant, decidida i l’oncle Julian es va girar cap a ella.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
