social a la qual haurem de dedicar un espai més endavant. El pes transformador de les cooperatives a Catalunya seria espectacular si el prop d’un milió de persones vinculades al cooperativisme (incloses sòcies de treball i sòcies de consum) fessin un exercici conscient i actiu del seu paper transmissor de valors dins el model econòmic vigent. La realitat és que les cooperatives catalanes aporten tot just el 6% del PIB de Catalunya (perquè ens fem una idea, una xifra lleugerament inferior a la del sector de l’automoció tot sol [Murillo, 2008]) i representen tan sols el 2% de l’ocupació existent, tot i ser Catalunya la comunitat autònoma on les cooperatives són més nombroses.[5]
Més endavant farem referència a les empreses més grans de Catalunya, però parem ara atenció a la llista de les cooperatives més grans per facturació. Segons dades del 2007 de la Federació de Cooperatives de Catalunya, hi trobem: la Federació Farmacèutica, amb 750 M€; Intersport (de material esportiu), amb 500 M€; la ferreteria Cofac, amb 250 M€; empreses agràries com Copaga, amb 117 M€; Camp d’Ivars d’Urgell, amb 116 M€; Actel, amb 97,7 M€; Lloc Nou (d’habitatge), amb 94 M€; Abacus (de lleure i cultura), amb 93,8 M€, o el Grup Qualitat (també d’habitatge), amb 87,8 M€.
Són empreses que, segons el parer dels seus directius,[6]esdevenen un model d’empresa on es prioritza la solidaritat i l’ètica; on la comunicació és fonamental i on “no hi ha marge per a la desconfiança”. Empreses on es mira sobretot a llarg termini i on l’interès col·lectiu “preval per damunt de l’individual”. S’apunta en aquestes opinions la importància del model de propietat col·lectiva com a garantia per fer front a situacions difícils i per aplicar mesures potencialment traumàtiques de manera flexible i ràpida. La realitat, tanmateix, sempre força més complexa, ens obliga a ser conscients que en la vinya del Senyor hi ha de tot i que les motivacions cap aquesta forma d’economia social o cap a una altra poden ser molt més prosaiques i força més vinculades al pragmatisme de l’ajuda pública o a les necessitats d’emprendre. En aquest conglomerat d’onze mil cooperatives hi ha empreses que provenen de processos de reestructuració dels anys vuitanta amb poca o nul·la consciència social i poca o nul·la professionalitat. El context institucional i la norma emanada del Parlament de Catalunya actuen igualment com a motor de canvi axiològic en el funcionament d’aquestes empreses.
[5] Dades de l’Observatori del Cooperativisme a Catalunya: http: //www.observatori.coop/cat/AlgunesDades.php
[6] Vegeu J. Goula: “La consigna es ¡todos a una!”. La Vanguardia, 14 de desembre del 2008.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
