empresarial catalana evoluciona fortament lligada al context polític. Van venir més endavant guerres, en primer lloc la Primera Guerra Mundial, i després la Guerra Civil amb el seu reflux autàrquic. De la Primera Guerra Mundial arribà una empenta econòmica tan important com la posterior crisi i convulsió social. Enmig d’aquests períodes d’oscil·lació política, entre dictadura i democràcia, d’autarquia i definitiva obertura a l’exterior, l’empresa catalana perviu fins a la Transició al voltant d’uns quants grans noms i d’una xarxa més ampla de petites i mitjanes empreses industrials i de serveis. L’entrada d’Espanya a la Unió Europea, l’expansió de les grans empreses cap a l’exterior i la globalització financera de la dècada dels noranta configuraren un nou patró d’empresa moderna, que és el que arriba fins als nostres dies.
Els valors de l’empresa, tanmateix, són també hereus d’aquest canvi de mirada que la societat fa a l’activitat empresarial. Aquesta transformació axiològica, cap a una empresa tecnològicament moderna i econòmicament integrada en el món, no seria possible sense un canvi de valors paral·lel per part de la nostra societat, una societat –ja s’ha destacat en altres textos– que evoluciona cap a l’individualisme i el materialisme, cap a l’hiperconsum, i on el pes de valors com la família, la religió i fins i tot el treball (Orizo & Roque, 2001) és cada cop menor. No és aquest el moment d’aprofundir en aquests apartats, ja suficientment desenvolupats en altres volums. Seguint autors com Lipovetsky, Sennett, Giddens o el mateix Inglehart, autor de l’Enquesta Mundial de Valors, constatem només les transformacions socials i els canvis de mirada sobre l’estructura productiva. També l’onada postmoderna i postmaterialista tindrà el seu efecte sobre l’empresa, particularment sobre la cultura del treball i les noves pautes de consum (Obeso, 2008).
El que és rellevant en aquest punt és comprendre que els valors socials i els valors de l’empresa van de bracet i que per entendre el que som hem de saber d’on venim. El retrat que en surt és una empresa catalana plenament situada en un context cultural europeu i on, com veurem, la força globalitzadora acaba establint unes pautes de conducta que tenen a veure cada cop menys amb dinàmiques autònomes i cada cop més amb relacions de poder establertes al voltant dels grans agents del mercat. Un ens eteri, aquest “mercat”, on consumidors, empreses i governs d’arreu tendiran a confluir en la construcció d’uns patrons de conducta caracteritzats per la interrelació i el transvasament, també, de valors.
Per continuar aquest relat hauríem de capbussar-nos en les particularitats econòmiques dels sectors, de les realitats derivades de les diferents formes jurídiques, dels diferents rols que tenen o poden tenir els directius d’empresa, i, particularment, en les grans forces del mercat. Parlar de valors de l’empresa avui en dia implica parlar de mercats de capitals, de fons d’inversió i del seu impacte sobre les grans empreses cotitzades. Aquest impacte, per la corretja de transmissió que formen les cadenes de proveïment internacionals, estén els seus tentacles fins a les empreses més petites.
El que serà interessant de no perdre de vista és que parlar de valors d’empresa implica parlar d’una manera molt important de valors del mercat. La conducta empresarial a partir de la unificació de cultures corporatives, a partir de l’estandardització de processos i els moviments de capital internacionals, esdevé cada cop més homogènia; també més dependent. Les empreses mai no han estat autònomes, però el fet evident és que les seves dinàmiques de funcionament cada cop són menys marcades per la realitat immediata i més marcades pel context. Fet aquest passeig per la història, ja podem endinsar-nos en les particularitats de la nostra demografia empresarial.
Demografia de l’empresa catalana
Parlar de valors en abstracte, per bé que pot tenir cert interès a l’hora de copsar tendències, reflectir preocupacions o qüestions obertes, impedeix el lligam necessari amb la realitat que ens envolta. Així doncs, si parlem dels valors de l’empresa catalana, hauríem de preguntar-nos com és aquesta empresa. Per respondre a aquesta pregunta ens nodrirem d’informació provinent de dues fonts principals: l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’IDESCAT (2003); i la més actualitzada, l’Anuari de la PIME Catalana, de PIMEC (2007).
Entre totes dues fonts (taula 1) es dibuixa un perfil d’empresa que respon a l’estereotip. Som en un país d’empresa petita i mitjana on una de cada dues empreses són treballadors autònoms, situats majoritàriament en el sector de serveis i en el comerç. En un primer grup trobem les empreses de serveis personals, de transport i comunicació i d’hostaleria. En el segon, comerços d’alimentació, genèrics; roba i calçat. L’any 2002, segons l’IDESCAT, el 62% de les empreses del país quedaven incloses en aquests dos grans grups, per bé que, sumats als grups de professionals i artistes, de la construcció i la indústria, teníem més de sis-cents mil establiments i negocis.
Taula 1: L’empresa a Catalunya. Font: IDESCAT, 2002.
| L’empresa a Catalunya | |
|---|---|
| Empreses per règim jurídic (IAE) | |
| Persona física | 217.040 |
| Societat anònima | 31.693 |
| Societat limitada | 141.526 |
| Comunitat de béns | 4.551 |
| Societat cooperativa | 5.498 |
| Altres | 37.563 |
| Total | 437.871 |
| Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat (IAE) | |
| Indústria | 58.778 |
| Construcció | 78.893 |
| Comerç al detall | 115.640 |
| Serveis, llevat el comerç al detall | 260.138 |
| Professionals i artistes | 91.368 |
| Total | 604.817 |
| Establiments d’empreses industrials per branques d’activitat (IAE) | |
| Energia i aigua | 1.257 |
| Química i metall | 3.875 |
| Transform. metalls | 20.437 |
| Productes alimentaris | 4.679 |
| Tèxtil i confecció | 10.600 |
| Edició i mobles | 13.865 |
| Indústria NCAA | 4.065 |
| Total | 58.778 |
| Establiments d’empreses de serveis (no al detall) per branques d’activitat (IAE) | |
| Comerç a l’engròs | 35.795 |
| Hostaleria | 45.081 |
| Transports i comunic | 49.194 |
| Mediació financera | 10.497 |
| Serveis a l’empresa | 27.897 |
| Serveis personals | 64.285 |
| Immobil. i altres | 27.389 |
| Total | 260.138 |
| Establiments d’empreses de comerç al detall per branques d’activitat (IAE) | |
| Productes alimentaris | 36.081 |
| Roba i calçat | 23.510 |
| Articles per a la llar | 15.971 |
| Llibres i periòdics | 4.191 |
| Productes químics | 9.216 |
| Material de transport | 4.158 |
| Comerç NCAA | 22.513 |
| Total | 115.640 |
L’anuari de PIMEC (2007) ens permet baixar al terreny del que és concret. Quan parlem d’empresa catalana fem referència a més de mig milió d’empreses petites i mitjanes,[3]que donen feina a dos milions d’ocupats. Són empreses que tenen una grandària mitjana no superior als quatre treballadors. Més del 99% de les empreses catalanes són, doncs, empreses petites i mitjanes, bàsicament microempreses i petites empreses que aporten tres de cada quatre llocs de treball i el 65% del producte interior brut (PIB) del sector privat. La dada més significativa: de cada dues PIME, una no té cap empleat.
La PIME, amb caràcter general i obrint-nos a la generalització que en fa Spence (1999), respondria a les característiques d’una empresa orientada a sobreviure, d’estructura interna poc definida, amb poca o nul·la departamentalització.
