a dos elements fonamentals de la configuració dels valors a l’empresa: el que s’exerceix des de les institucions i el que parteix dels centres de formació d’executius. Deixar-nos aquests dos apartats seria oferir una visió parcial de l’empresa i les seves conductes.
Un tercer bloc, centrat en la responsabilitat social de l’empresa i en les dinàmiques pro sostenibilitat, tracta d’entendre el què i el perquè d’aquesta obertura cap a un paradigma de gestió aparentment allunyat de la missió tradicionalment lucrativa de l’empresa. És tot just en el darrer apartat que farem referència a la crisi actual i al canvi de valors que es pot preveure per als propers anys. El lector interessat en una lectura axiològica d’aquesta crisi pot començar el llibre directament per aquesta part final. Entendre l’actuació de l’empresa passa, com hem assenyalat més amunt, per comprendre el marc competitiu en què es mou, els patrons de conducta que fan que l’empresa sobrevisqui o no. Aquest darrer capítol permet posar l’èmfasi en la importància del context, ens permet insistir en els fenòmens de causalitat submergits en actuacions que culturalment atribuïm a les forces del mercat.
Villoria (2000) sosté que l’actuació d’una institució, d’un organisme, només pot ser entesa des de la confluència de factors culturals (com la tradició històrica), socials (com la tolerància a la corrupció), polítics (com l’exemplaritat dels nostres dirigents) i factors relatius a l’estructura econòmica (el dinamisme econòmic o la riquesa del país) i al marc institucional (com el seu nivell de desenvolupament). De tots aquests elements s’ha tractat al llarg del text per donar lloc a una visió comprensiva, però completa, de la complexitat axiològica que hi ha darrere de l’actuació de l’empresa.
Finalment, cal fer constar que l’anàlisi dels valors d’un grup humà pot fer-se sempre des d’una doble perspectiva: la descriptiva i la propositiva. No cal dir que l’aproximació d’aquest llibre és descriptiva, per bé que en determinats apartats, especialment en els darrers capítols, la visió de l’autor hi és ben visible. Per dur a terme una lectura tan contextualitzada i objectiva com ens ha estat possible dels valors de l’empresa, hem recorregut sempre que hem pogut a estudis realitzats per entitats acadèmiques o organismes internacionals de renom. No hi falten abundants referències a notícies de diari que han permès situar l’evolució de l’activitat econòmica i, particularment, copsar el deteriorament del context econòmic dels darrers mesos. Les reflexions derivades de la crisi actual, ja s’ha dit, s’han deixat per a aquest darrer bloc, tot i que ocasionalment hi trobarem referències en apartats anteriors.
Quan parlem de valors i
empresa, convindrà precisar
de quina empresa parlem,
a quina economia ens referim
i quina cultura organitzada
tenim al cap.
Un país necessita bons
empresaris i els seus valors:
la capacitat d’entrega, la
imaginació, l’assumpció de
riscos, el sacrifici i el valor.
El pes axiològic de les mentalitats
Per comprendre on som hem de dedicar algunes línies a analitzar d’on venim. No es pot pensar la conducta de l’empresa sense conèixer els valors implícits en la nostra cultura econòmica, sense ser conscients de la importància d’introduir-hi la variable temporal a l’hora de pensar d’on vénen aquests valors que ara donem per establerts. La conducta de cada organització, de cada individu, de cada persona física o jurídica, és conseqüència d’una tradició, d’unes pautes de pensament i d’una moral col·lectiva. L’empresa i el seu legítim paper en la societat no en podien ser una excepció. Les arrels de la moral de l’empresa es troben en l’evolució del pensament econòmic.
Una primera reflexió sobre els valors de l’activitat emprenedora pot trobar-se en el pensament clàssic. Per a Aristòtil (2001) l’activitat empresarial només tenia raó de ser en la mesura en què contribuïa a un bé superior: la permanència i la fortalesa de la ciutat estat. Aristòtil feia una distinció rellevant entre comerç especulatiu (khrematistiké), baix i propi de persones poc dignes, i economia (oikonomía) o ciència necessària per a la gestió de la llar. El pensament escolàstic, i amb ell tot el pensament filosòfic de l’Edat Mitjana fins als dominics, beu de manera essencial d’aquest autor. Quin estatus ha de tenir l’activitat econòmica? És reprovable la generació de diner des del diner? Pot un ric passar per l’ull d’una agulla i entrar al regne del cel?
L’anàlisi de l’activitat econòmica, el préstec a interès o la reflexió sobre la naturalesa del diner generaren pautes de conducta de caire normatiu que van perviure a Europa, pautes que arrelaren a la nostra cultura durant segles i edificaren un substrat axiològic que les diferents societats occidentals han aconseguit amb més o menys fortuna integrar i transformar. Una ullada a la doctrina econòmica de l’Església catòlica serviria encara avui per veure la distància que ens separa dels nostres orígens culturals i el camí que hem travessat.
Una de les anàlisis més lúcides sobre aquest canvi de mentalitat en relació amb l’activitat econòmica és la que fa Albert Hirschman a l’hora de presentar el moment en què la societat medieval comença a deixar pas al que havia de ser el model econòmic actual. A Las pasiones y los intereses: argumentos políticos a favor del capitalismo previos a su triunfo, publicat per primera vegada el 1977, Hirschman dibuixa els canvis que marcaran la nostra època. En aquest moment de constitució de les societats-nació, unes noves pautes de pensament comencen a apoderar-se de les classes dirigents. Si el codi d’honor vigent durant l’Edat Mitjana és el que resumeix l’obra de George Duby Guillermo el Mariscal (1987), un model de conducta generat al voltant de la figura del cavaller i el seu menyspreu dels béns materials, en l’Edat Moderna, seguint Hirschman (1999), l’esperit bel·licós i expansiu de la societat es canalitzarà cap a l’acumulació ordenada i reflexiva de riqueses. Del reialme de les passions passem al reialme dels interessos privats. Som davant d’un nou marc axiològic que havia de servir de fonament per aconseguir que més endavant fructifiqués la planta capitalista. L’analogia de la violència bel·licosa i competitiva, com veurem, no està fora de lloc.
En paral·lel, tampoc no podem oblidar-ho, aquest esperit acumulatiu i protoindustrial s’aprofità del descobriment de tecnologies que van permetre edificar una nova forma d’empresa moderna. Apareix la commenda, la relació entre dos comerciants, un de capitalista i un altre que hi posa la feina. Sorgeix la distinció entre patrimoni individual i de l’empresa. D’aquí traurem la revolucionària noció de personalitat jurídica i, amb ella, l’empresa moderna. Apareix la comptabilitat de doble entrada que permet seguir les operacions comercials i simplificar el seguiment de la gestió; el pagaré del qual sortirà el bitllet de banc. Es legitima també, de facto, el préstec a interès, fins aleshores monopoli de la comunitat jueva.
Els valors del capitalisme
És en aquesta època que es posen en marxa les grans corporacions comercials que lligaren els continents. La Casa de la contractació de les Índies i les Companyies de les Índies Orientals. Primer la castellana i l’anglesa, i després l’holandesa, la danesa, la francesa i la sueca. Eren grans operacions comercials que demanaven esforços financers col·lectius. D’aquí sortiren invents com les societats de responsabilitat limitada i les empreses asseguradores.
