Francisco Longo
Adrià Albareda
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I VALORS
EDITORIAL BARCINO, S.A.
Barcelona
La col·lecció Observatori dels Valors és una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE
1a edició digital: desembre de 2014
© Del text: Francisco Longo i Adrià Albareda.
© D’aquesta edició:
Editorial Barcino SA
Acàcies núm.15
08027 Barcelona
www.editorialbarcino.cat
Coordinació editorial
Jordi Quer
Correcció d’originals
Laia Noguera
Correcció de proves
Maria Carbó
Disseny
Jordi Casas
ISBN: 978-84-7226-986-6
Conversió Digital: O.B. Pressgraf, S.L.
Roger de Llúria, 24
08812 Sant Pere de Ribes
Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense l’autorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.
Quin és el clima ètic de l’Administració pública? Quins valors caracteritzen les persones i els col·lectius professionals que hi treballen? Fins a quin punt aquests valors responen a les expectatives socials sobre les institucions i els administradors públics? Quin és el grau d’institucionalització d’aquests valors i com els tenen d’interioritzats en el seu comportament les persones afectades? Quines mancances i quins desafiaments s’hi troben? Quines eines s’estan utilitzant per tal que els servidors públics interioritzin, compleixin i es facin seus aquells valors que garanteixen comportaments èticament adequats? Aquest llibre es planteja aquestes preguntes, entre altres, i presenta la relació entre l’Administració pública i els valors fent referència a la literatura existent, però orientant-se a descobrir algunes claus d’interpretació de la situació i les tendències realment constatables en el nostre entorn.
La rellevància d’aquestes qüestions és cabdal en un context de recessió perllongada, la qual va acompanyada d’elevats índexs de desconfiança dels ciutadans envers la política i l’Administració pública. Sorollosos escàndols de corrupció han incrementat aquesta pèrdua de confiança i han estès la percepció que els representants polítics i els gestors públics sovint exerceixen el seu ofici amb poca autoexigència ètica. Alhora, una ciutadania més ben informada i més exigent, afectada per la crisi, es mostra més i més crítica envers allò que considera privilegis injustificats, malbaratament de recursos o, simplement, ineficiència en l’ús del diner públic.
Tot i que sovint el malestar ciutadà es concentra en la política i en els polítics, les administracions i les persones que hi desenvolupen la seva tasca professional estan situades al bell mig d’aquesta dinàmica social. Per una banda, perquè, en l’actuació dels poders públics respecte de les decisions governamentals, la dimensió política i l’administrativa moltes vegades es fan indestriables. Per l’altra, perquè les inèrcies tradicionals de l’Administració la converteixen, als ulls de molts, en un món allunyat, autoreferenciat, blindat per codis de funcionament que el fan difícilment comprensible i poc receptiu a les preocupacions dels ciutadans.
Tot això provoca un cert desbordament de les administracions i dels seus gestors i professionals, els quals, en un context de recessió econòmica, limitats per una greu manca de recursos i forçats a aplicar durs ajustaments pressupostaris, han d’afrontar tots aquests problemes en plena crisi de legitimitat de les institucions. En aquest escenari, una part substancial de la recuperació de la confiança passa per l’enfortiment del to ètic de les decisions i de les maneres de fer al si de les organitzacions del sistema públic. Aquest fet explica el creixement, entre nosaltres i en bona part del món, de la preocupació pels valors al si de l’Administració pública.
Una de les primeres dificultats per emprendre l’anàlisi d’aquesta qüestió deriva del caràcter fortament diversificat i heterogeni de l’univers d’estudi. Els sistemes públics contemporanis són constel·lacions complexes d’organitzacions que engloben diferents professions, tecnologies, sectors, serveis, processos, relacions i transaccions que no fan gens fàcil mirar-los com un tot integrat. Òbviament, des de l’angle dels valors s’hi poden trobar nombrosos nínxols dotats d’una identitat valorativa pròpia (alguns dels quals són molt importants: pensem en la transcendència d’àmbits de singularitat cultural com els serveis educatius, la sanitat o les policies).[1]
Aquest llibre opta per una anàlisi global que presenta aquells trets que poden ser reconeguts en el conjunt, la qual cosa implica perdre matisos que exigirien l’aprofundiment propi d’un estudi sectorial.
Hem posat el focus en els valors que caracteritzen les administracions públiques catalanes, per bé que sovint les fonts disponibles presenten dades i anàlisis que remeten al conjunt del sistema públic espanyol. La nostra pretensió ha estat, però, donar a l’estudi una perspectiva comparada i presentar informacions i dades dels països i els àmbits de cooperació supranacional que ens puguin servir com a referent. Tal com podrà comprovar-se, la preocupació pels valors en els sistemes públics i les línies d’actuació més destacables en les organitzacions internacionals i en els governs presenten moltes característiques i orientacions comunes.
El primer capítol, de caràcter introductori, comença fent algunes precisions terminològiques, necessàries per poder compartir amb el lector un mateix llenguatge sobre els conceptes bàsics que utilitzarem al llarg del llibre. Hi especifiquem, doncs, allò que entenem per ètica pública, per moral, per valors i per integritat. Posteriorment, s’analitza l’estat de la qüestió a través de la revisió de literatura recent i d’enquestes d’abast internacional, europeu, espanyol i català. S’exposa una visió sobre el clima ètic i els sistemes de valors de l’Administració pública, tant per part dels empleats públics com per part de la ciutadania, i es presenta l’estat de la qüestió a Catalunya i a Espanya, utilitzant, entre altres, enquestes de valors amb dades rellevants referents al clima ètic, al sistema de valors, a la confrontació de binomis de valors i al clima laboral a l’Administració pública. Per fer possible l’anàlisi comparada, el capítol complementa i contrasta aquestes dades amb estudis sobre l’ètica i els valors en el sector públic dels estats membres de la UE i l’OCDE.
El segon capítol descriu com han evolucionat els discursos de valors en l’Administració pública al llarg de les últimes dècades i recull les principals anàlisis que s’han fet sobre aquesta evolució des de diferents plantejaments teòrics. Després de descriure el discurs burocràtic sobre els valors públics que ha fonamentat el paradigma tradicional d’Administració pública, s’analitzen tres esdeveniments amb clares implicacions per a la fonamentació ètica del comportament dels servidors públics:
