econòmica se li n’ha de sumar una altra de valors (Fòrum Econòmic Mundial, 2010). Un 67,8% dels enquestats pel Fòrum Econòmic Mundial consideren que la crisi econòmica global coexisteix amb una crisi de l’ètica i dels valors que afecta diferents vessants de les societats contemporànies occidentals.
Segons l’informe de l’any 2012 de Transparency International (Transparència Internacional), un 63% de les persones enquestades arreu del món considera els partits polítics com les institucions més corruptes, seguides pels parlaments nacionals. Tanmateix, centrant-nos en l’Administració pública, es constata que la confiança en els oficials governamentals o reguladors ha disminuït 14 punts entre el 2011 i el 2012, passant d’un 43% a un 29% el percentatge de població que considera la informació provinent d’aquestes persones creïble o molt creïble (Edelman Trust Barometer, 2012, 7).
Com que és un fet global que, en major o menor grau, afecta tots els països, les organitzacions internacionals s’han dedicat a la qüestió dels valors en l’Administració pública. A continuació veurem quin tractament han donat a aquest tema quatre organitzacions intergovernamentals: les Nacions Unides, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el Consell d’Europa i la Unió Europea (UE).
4.1. Nacions Unides
Al llarg de la seva existència, les Nacions Unides han fet explícita la voluntat de tractar l’ètica i els valors en l’Administració pública, tenint en compte les seves múltiples vessants i implicacions. De forma especial, la importància que per a l’organisme mundial ha tingut la promoció del desenvolupament i el pes que en aquest àmbit els experts atribueixen a la lluita contra la corrupció, són factors que han convertit aquesta qüestió en un eix de les preocupacions de l’ONU.
Com a antecedent, cal recordar que la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada el 1948, estableix per a les Nacions Unides els fonaments sobre els quals cal construir el respecte per l’ètica i la integritat de tota Administració pública. Tot i no tractar explícitament l’ètica pública, el respecte pels drets humans ha inspirat tot el treball posterior i ha acabat influint sobre la visió de la infraestructura ètica promoguda per l’ONU.
L’any 1997 l’assemblea general va aprovar una resolució per la qual s’establien una sèrie de mesures contra la corrupció i on es presentava un codi internacional de conducta per als titulars de càrrecs públics. Aquest codi incorpora els següents valors: lleialtat als interessos públics; eficiència i eficàcia en les seves obligacions i en l’ús de fons públics, i diligència, justícia i imparcialitat dels servidors públics (Organització de les Nacions Unides, 1997). Sis anys més tard, l’any 2003, les Nacions Unides aprovaren la primera convenció contra la corrupció (United Nations Convention Against Corruption, UNCAC). Les seves clàusules subratllen la necessitat de prevenir la corrupció mitjançant la implantació de sistemes meritocràtics en el servei públic, l’establiment de codis de conducta, la utilització de mètodes de control disciplinaris, la construcció de mecanismes de rendició de comptes i la garantia de la transparència en l’actuació dels governs i de les administracions.
A tots aquells estats membres que decideixin ratificar la convenció (fins al 2012 s’hi havien afegit 140 països) la UNCAC els requereix la implementació de diverses mesures contra la corrupció. A través de set capítols, la convenció presenta polítiques preventives i d’altres de dirigides a penalitzar certes conductes i a enfortir la llei i la cooperació judicial internacional. És destacable el fet que les polítiques i les pràctiques de prevenció es potenciïn a través d’organismes ad hoc i que s’avaluïn juntament amb els instruments jurídics encarregats de mantenir la integritat pública. L’article 8 de la convenció exigeix que els servidors públics facin declaracions d’interessos i estiguin subjectes a mesures disciplinàries. També preveu mesures que garanteixin que els funcionaris puguin denunciar actes de corrupció (whistleblowing).[4]
Un altre aspecte destacable de la convenció és l’èmfasi que es dóna a la transparència i al control de la contractació i la gestió públiques.
L’any 2006 la UNCAC va crear la Conferència d’Estats Adherits a la Convenció (Conference of the State Parties to the United Nations Convention against Corruption, CoSP), un instrument de cooperació destinat a oferir assistència i a intercanviar informació i mecanismes d’implementació de la convenció a través de grups de treball i de trobades anuals. L’objectiu final de la CoSP és establir adequadament la UNCAC a través de diversos mecanismes d’assistència tècnica.
Les Nacions Unides tracten des de fa més de seixanta anys aspectes relacionats amb les administracions públiques, entre els quals hi ha els valors, mitjançant el Comitè Econòmic i Social i el Programa en Administració Pública i Desenvolupament, dins del qual s’inclouen altres fòrums, com la UNPAN[5]
(una xarxa creada el 1999 i dedicada a facilitar l’intercanvi d’informació i d’experiències i a millorar la formació en l’àrea del sector públic i la gestió pública), la DPADM[6]
(una divisió creada juntament amb el Programa i que es dedica a fomentar la cooperació intergovernamental en qüestions d’Administració pública, a fer recerca comparativa, a fomentar l’intercanvi d’informació i de pràctiques i a donar consell) i el Comitè d’Experts en Administració Pública, creat el 2002, que ha destinat una part important de la seva activitat a enfortir èticament les administracions i a combatre la corrupció.
[4] Traduït al català com a «revelador d’informació» o «denunciant», el whistleblower és una persona que dóna a conèixer una situació irregular dins d’una organització. Aquestes irregularitats, protagonitzades per una o més persones dins l’organització, poden ser l’incompliment d’una llei o d’un codi de conducta o fi ns i tot es pot tractar de pràctiques corruptes.
[5] United National Public Administration Network.
[6] Division for Public Administration and Development Management.
4.2 Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic[7]
Als anys noranta l’OCDE va començar a publicar informes i estudis sobre la rellevància dels valors i de l’ètica en el sector públic. L’any 1996 publicà un primer informe on presentava les principals pràctiques dels països OCDE i els problemes que afrontaven. Un any més tard es va fer un pas més, aprovant la convenció contra el suborn. Tanmateix, fou especialment a partir del 1998 quan l’ètica i els valors es van incorporar plenament a l’agenda de l’organització, a través de l’aprovació dels dotze principis per gestionar l’ètica en el sector públic.[8]
Des de llavors, l’OCDE ha publicat nombrosos documents que tracten directament o indirectament els valors i l’ètica en l’administració i la gestió pública. Cal destacar-ne Trust in Government: Ethics Measures in OCDE Countries, de 2000; Public Sector Integrity, de 2005; The State of the Public Service, de 2008, i els informes Government at a Glance, de 2009 i de 2011. L’estudi Public Sector Integrity posa de manifest un aspecte en plena vigència encara avui, nou anys més tard: la necessitat d’avaluar el grau de compliment i l’efectivitat de les mesures que imposen els estats per garantir la integritat en el sector públic.
En un estudi de 2010 (Public Administration after «New Public Management») l’OCDE diferencia els valors tradicionals (integritat, imparcialitat, legalitat, probitat i mèrit) dels valors més nous (eficiència, transparència, diversitat i orientació al ciutadà). Segons l’informe Government at a Glance (OCDE, 2009b), en la major part dels països de l’OCDE
