International Association Anti-Corruption Authorities (IAACA) és una conferència que reuneix representants de més de tres-centes organitzacions i autoritats públiques locals, estatals i internacionals que es dediquen a lluitar contra la corrupció i el frau. El principal objectiu d’aquesta conferència és donar suport a la implementació de la convenció UNCAC i potenciar una col·laboració constructiva entre els seus estats membres en qüestions de lluita contra la corrupció.
4.6 Organitzacions no governamentals
En la promoció de l’ètica pública en l’àmbit internacional també són destacables algunes iniciatives d’organitzacions no governamentals. Aquestes iniciatives reflecteixen l’extensió de la sensibilitat ciutadana sobre els valors a l’Administració pública i l’increment de la pressió social que reben els governs perquè progressin en el foment de la integritat i en la prevenció de la corrupció.
Un exemple d’aquest fenomen és l’activitat de Transparency International i el seus estudis comparats Corruption Perception Index (CPI) i Bribe Payers Index (BPI). El primer se centra a mostrar els nivells de corrupció de tots els països del món. El segon està focalitzat a mostrar fins a quin punt les companyies d’un país estan disposades a subornar altres estats per tal d’obtenir contractes públics.
El Global Integrity Project és una base de dades oberta que ofereix tècniques per avaluar la transparència i la rendició de comptes dels governs. Aquest projecte disposa del Public Integrity Index, el qual, a diferència del Corruption Perception Index, és una mesura en positiu i no en negatiu; és a dir, se centra en els nivells d’integritat d’un país i no en els de corrupció.
Finalment, tot i que té un enfocament més orientat al desenvolupament, cal tenir en compte el rol del U4 Anti-Corruption Resource Centre (U4-ACRC), un centre de recerca internacional que assisteix servidors públics i altres agents interessats a tractar de la manera més efectiva possible els reptes derivats de la corrupció. L’U4-ACRC també du a terme formacions en països concrets, seguint la idea que la corrupció és un mal que s’ha d’eradicar per tal de fomentar el creixement econòmic dels països en desenvolupament.
5. L’Administració pública i els valors a Catalunya i a Espanya
Segons el Registre Central de Personal, a Espanya hi ha 2.690.099 persones que treballen a l’Administració pública estatal, en comunitats autònomes, a l’Administració local i a les universitats. Tanmateix, aquesta xifra augmenta fins als 3.132.000 si s’hi inclouen el servei de correus, els interins, les entitats públiques de les comunitats autònomes, etc. (consulteu les dades de 2011 de l’Instituto Nacional de Estadística). El 2011 els empleats públics representaven un 14,8% del total de persones ocupades, percentatge que es troba lleugerament per sota del 15% que van registrar de mitjana els països de l’OCDE l’any 2008. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb un menor percentatge d’empleats públics sobre el total de persones ocupades. L’any 2011, aquest percentatge era només del 10% respecte de tots els ocupats (PIMEC, 2012). Tot i això, el nombre d’empleats públics a Catalunya arriba a 306.488.
El comportament d’aquests centenars de milers de persones és clau per a un bon govern. La interiorització de valors adequats en les conductes dels empleats públics és una variable crucial de qualitat en els funcionaments dels sistemes públics. Fins a quin punt la podem constatar en el nostre entorn? Si analitzem la qüestió des del punt de vista de les percepcions ciutadanes, els estudis realitzats no permeten ser gaire optimistes.
5.1 Una percepció social negativa
Seguint la mateixa tònica que les dades internacionals presentades pel Fòrum Econòmic de Davos, per Transparency International i per l’Institut Edelman, les darreres enquestes –les realitzades tant per organismes oficials (CIS i CEO) com per organitzacions especialitzades i mitjans de comunicació– mostren un elevat nivell de desafecció de la ciutadania envers els polítics i l’Administració pública en general. Tanmateix, cal fer notar que, segons l’Índex de Percepció de Corrupció que elabora Transparency International (2012), Espanya es troba en la posició 30 sobre un total de 174 països, amb una nota de 65 sobre 100. Així, tot i «aprovar», fins a cert punt, l’examen de Transparency International, Espanya es troba entre països com Xipre, Botswana, Estònia, Bhutan i Portugal.
Segons el CIS (desembre de 2012), els polítics en general, els partits i la política són el tercer problema d’Espanya, justament després de l’atur i l’economia. De forma coherent amb aquesta percepció, la lluita contra la corrupció política es considera la segona prioritat a la qual ha de fer front la societat espanyola en els propers cinc anys. Cal fer un esment especial als partits polítics, ja que lideren els rànquings com a institucions menys valorades (Colomé, 2011, 40). Concretament, dos baròmetres d’opinió duts a terme a Catalunya pel Centre d’Estudis d’Opinió mostren com 7 de cada 10 enquestats perceben una corrupció elevada (45,7%) o generalitzada (28,8%) dins els partits polítics (Centre d’Estudis d’Opinió, 2009).
En el baròmetre del CIS de maig de 2012 –especialment dedicat a l’Administració pública a Espanya– un 48% de la població manifestava una opinió negativa sobre el seu funcionament. Aquesta percepció s’estén a la dinàmica d’evolució de l’administració: només un 27% dels enquestats considera que l’Administració pública funciona millor avui que deu anys enrere, mentre que un 61,9% considera que el seu funcionament no ha variat o fins i tot ha empitjorat (vegeu el CIS, maig de 2012). Si entrem amb més detall en les dades d’aquest baròmetre, constatem que una de les principals queixes vinculades a l’Administració pública és la seva lentitud i manca d’eficiència. En aquest sentit, el temps que tarda l’Administració pública a resoldre una gestió o a respondre-hi és l’aspecte que els enquestats valoren més negativament.
En l’àmbit català, la darrera enquesta sobre ètica i valors del servei públic a l’administració de la Generalitat de Catalunya (desembre de 2011) destacà que els principals valors entre els servidors públics catalans són els següents: legalitat, objectivitat i imparcialitat, exemplaritat, eficàcia i diligència, transparència i dedicació al servei públic (vegeu el gràfic 1). Tanmateix, la comparació entre «valors que són prioritaris» i «valors que haurien de ser prioritaris» ens permet constatar que la pràctica de l’administració sobrevalora la legalitat. Segons els enquestats, aquesta no hauria de tenir més importància que l’objectivitat i la imparcialitat, les quals són, al seu entendre, infravalorades en la pràctica.
De fet, la legalitat és l’únic valor que sembla estar sobrevalorat, ja que en la resta de casos observem que els enquestats donen més importància als valors que no pas la que se’ls dóna, segons ells, en la pràctica administrativa. Cal fer notar, d’altra banda, que l’eficàcia i la diligència són considerats com els valors desitjables que estarien més infravalorats en la pràctica.
Villoria (2012, 5) aprofundeix en aquest estudi i confronta dos binomis de valors: per un costat, eficàcia vs. legalitat i, per l’altre, eficàcia vs. austeritat. En ambdós casos el valor de l’eficàcia perd la batalla, tot i que, confrontat amb l’austeritat, ho fa d’una manera menys accentuada que en el cas de la legalitat. En definitiva, sembla que per als servidors públics catalans l’eficàcia hauria de ser molt més present en la pràctica de les administracions, però encara és considerada com un valor menys important que els més tradicionals en el paradigma clàssic de l’Administració pública.
Per la seva banda, el 2012 l’Oficina Antifrau de Catalunya fa notar que un 92,8% de la població considera la corrupció
