d’Església organitzada.
9 Una anàlisi detallada del mot gihad –de fet, una onomatopeia que explicita la noció d’esforç– ens duria molt més lluny del que hem comentat fins aquí. Per a la finalitat introductòria que ens proposem, ens és suficient una idea global del terme.
10 Vegeu The Economist (2012) per a una lectura econòmica sobre la importància d’aquest fenomen ideològic.
11 Observem la caiguda de la confiança en la democràcia com a institució sobretot als països nouvinguts al model liberal (Pew Research Center, 2011).
12 El cas paradigmàtic el trobaríem en la proposta del que fou president i fundador de Singapur, Lee Kuan Yew, un dels veritables categoritzadors del model confucià-autoritari de creixement (Zakaria, 1994).
13 Si fem cas dels molts i variats estudis sobre la confiança elaborats als països occidentals des de l’inici de la crisi, no podríem sinó donar-li la raó, si més no en aquest apartat específic. A l’enquesta de BVA i Gallup, França apareix com el campió del pessimisme (Le Parisien, 2011). Trobem altres exemples que reforcen aquesta idea a The Economist (2010b), aquest cop a partir de les enquestes elaborades pel Pew Research Center.
14 Vegeu la sèrie d’articles «Capitalism in Crisis», publicats al Financial Times el 2012 (<http://www.ft.com/intl/topics/themes/Capitalism> [Consulta: 10 juny 2015]), per exemple el de Wolf (2012).
2
6Canvi social i tecnològic i identitat col·lectiva
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
