el forense els va dir que ho sentia. La víctima tenia posada una cinta adhesiva a la boca i als canells. Als IJ els va semblar estrany que l’assasí o assassins els hi haguessin lligat cap endavant amb la mateixa cinta adhesiva. Aquesta acció denotava pressa. El millor seria treure-li les cintes al dipòsit de cadàvers, no fos cas que hi hagués alguna empremta. En Quim no era gaire optimista: si era a l’exterior de la cinta, l’aigua la podria haver esborrat.
El forense va esguardar la cara blavosa de la víctima i va apreciar un cop contundent al costat esquerre, més precisament, a la templa.
—Creus que va morir ofegada o a resultes del cop? —va preguntar en Toni mentre s’apropava més a l’Stacy per fer una fotografia de la ferida.
El forense va sacsejar el cap.
—És prematur emetre una opinió a aquestes alçades. No ho tinc clar. Amb l’autòpsia us podré dir alguna cosa més però us puc avançar que no hi ha adipocera, la qual cosa vol dir que no fa més de quaranta-vuit hores que és morta; fins i tot m’atreviria a dir que una mica menys.
—No vas errat, l’última vegada que la vaig veure va ser la nit de diumenge.
No van seguir amb la conversa en veure que en Cerni arribava acompanyat del batlle David Masoliver i l’oficial encarregat de la investigació. No gaire lluny els seguia en Climent, esbufegant; havia volgut seguir el ritme dels joves sense veure que no podia fer-ho.
En Pep havia trucat en Cerni al mòbil i el grup s’havia desplaçat ràpidament des de l’altra vora del llac. No hi havia cap dubte que era l’Stacy.
—Ostres! Però si és la crafbaking aquella que tenia tanta mala llet! —va exclamar en Climent deixant anar una sèrie de xiulets.
Tothom el va mirar de gairell i en David, excedit, li va demanar de marxar, cosa que no va fer. El forense va esguardar al comissari amb cara d’interrogació però aquest va agafar el mòbil i va trucar a la Maria Sastre a qui no va saludar i va parlar sense embuts.
—Tenim un cadàver al llac d’Engolasters. Puja de seguida!
—Ni parlar-ne! Ja hi ha un forense de guàrdia, truqueu-lo a ell. Jo estic enfeinada i encara hi ha vàries xerrades i tallers abans d’acabar la jornada i a més...
—Maria, l’Stacy Morgan és morta.
10
En Gus Pino estava emprenyat. No sabia què feia al Despatx Central de la Policia i no li havia agradat gens que el vinguessin a buscar a l’entrenament. L’únic que li havien dit era que estava relacionat amb l’Stacy. Segur que aquella bruixa havia interposat una denúncia contra ell. Maleïa el dia en què l’havia coneguda i s’havien embolicat.
Es va obrir la porta i van entrar dos homes.
—Bona tarda, soc el comissari Llop i m’acompanya els sots-oficial Manel Martí del grup de delictes contra les persones.
—Bona tarda ––va contestar de mala gana–– no sé que faig aquí i puc dir que tot el que us ha explicat l’Stacy és mentida.
—De debò? —va preguntar en Cerni seriós.
—Mira, encara no s’ha fet a la idea que jo estic amb la Dolly i el que vull és que desaparegui de la meva vida. Faré tot el que calgui perquè em deixi tranquil.
—Fins i tot assassinar-la? —va preguntar en Cerni amb un to dur mentre posava sobre la taula fotografies del cadàver de l’Stacy.
En Gus Pino va sobresaltar-se i va mirar fixament les fotografies. De seguida va clamar que ell no havia estat, que mai de la vida seria capaç de matar algú. En Cerni va continuar dient que no havia estat a la festa posterior al partit de bàsquet però, segons diferents testimonis, l’Stacy i ell havien tingut una baralla molt forta, s’havien sentit amenaces i que l’havia violentada.
—Au vinga! Si només la vaig agafar del braç i la vaig sacsejar! Això no és cap delicte i per descomptat no prova que jo sigui el culpable del seu assassinat.
—Les mateixes fonts ens han dit que vostè va marxar després de la discussió i ella el va seguir.
—Sí, però jo vaig pujar al meu cotxe i vaig marxar amb la Dolly, deixant-la a l’aparcament cridant com una boja.
En Cerni començava a perdre la paciència però va adaptar un to amical. Entenia que potser s’havien escalfat una mica amb la bronca i que potser a en Gus tot allò li havia marxat de les mans. En Gus ho va negar.
—A tothom li pot passar Gus, t’emprenyes, li dius que pugi al cotxe i te l’emportes al llac d’Engolasters per continuar parlant, allà perds els nervis i la llences al llac. Un paio com tu, que deu fer dos metres d’alçada, ho tindria molt fàcil per transportar un cos.
—Tu estàs xalat, tio! Jo no he fet res!
La porta es va obrir d’una revolada i va entrar un advocat amb el president del club de bàsquet.
—Gus, no diguis ni una paraula més! S’ha acabat l’interrogatori.
En Cerni va dir que només havia estat un canvi d’impressions però més valia que el seu client no marxés del país.
—L’esteu acusant d’homicidi?
—Encara no però hauries d’avisar al teu client que no faci cap bestiesa.
11
El comissari Llop s’havia llevat amb migranya. La tensió de les últimes hores l’havien carregat extremadament. Hauria d’anar a córrer una estona pel Rec de l’Obac, després de la feina, per relaxar-se una mica. Quan més serè tenia el cap més fàcil era que tingués alguna idea. Uns copets a la porta del despatx van interrompre els seus pensaments. La Maria va entrar amb una carpeta.
—Et porto l’informe de l’autòpsia però si no et va bé comentar-lo ara puc tornar més tard —va dir la Maria, que no gosava entrar en veure la cara de preocupació d’en Cerni.
—Arribes en bon moment —va dir mentre li feia un petó— la investigació no avança i em demano si l’informe ens podrà donar alguna pista.
—Teníem dubtes de si la mort de l’Stacy era deguda a l’ofegament però l’autòpsia ha revelat que el cop a la templa és el causant del decés atès que li va provocar una hemorràgia interna.
—Doncs no veig per què li van posar les cintes adhesives a la boca i els canells.
—Quan es dona un cop fort com aquest al cap, en un primer moment la persona queda estabornida però encara manté les constants vitals. L’assassí devia pensar que estava ben viva i per això la va lligar però, internament, el trauma provoca una fissura i segurament l’Stacy va perdre la vida en un lapse de temps força curt.
—De quant de temps estem parlant?
—Deu minuts seria suficient. Va molt ràpid.
En Cerni escoltava atentament les explicacions de la Maria que calculava les hores que feia que la devien haver matat. Quedava clar que ja era morta quan la van llençar al llac. Un cos s’enfonsa però torna a surar al cap de més o menys quaranta-vuit
