pujar al seu cotxe i, de cop i volta, les llàgrimes em van tornar a caure, i no les podia aturar. Tot el cansament em va caure a sobre i em va deixar esclafada en el seient del cotxe. Em sentia molt dèbil. El Marc, amb molt de tacte, va esperar un moment abans d’arrencar el cotxe:
—Cap on anem? —va preguntar.
Quina gran pregunta! Perquè no en tenia ni idea d’on havia d’anar. Cada vegada que tornava de Londres anava a casa meva, una casa envaïda per aquella dona… però que no deixava de ser casa meva, perquè allà hi havia el meu pare. Ara el meu pare no hi era, i a la casa només hi era ella. On podria anar, doncs? A un hotel? Mentre pensava en tot això i tenia agafada l’urna amb les cendres del meu pare, em va tornar a sobresaltar el soroll del meu mòbil. Tornava a sonar a tot volum. El vaig treure per mirar qui em trucava i vaig quedar parada. Tornava a tenir un missatge. No m’ho podia creure, un altre missatge enviat pel meu pare.
@PAPA Hola Laura! Pots estar per mi? Sisplau, contesta’m. És molt urgent i important!
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
