un discurs antisocialista explícit i radical: «la grande guerra scoppiata nel 1914 [...] ha dimostrato che il principio di nazionalità, negletto da seguaci [aquest últim subratllat és meu] del materialismo storico, e non abbastanza aprezzatto dalla maggioranza degli storici d’ogni nazione [...] si erige oggi trionfante sopra ogni altro principio, non escluso l’internazionalismo socialista, che taluni credettero destinato a sopraffarlo» (IGDA, 1917: 3).
1. Amb referència a la cartografia geopolítica a l’Alemanya i la Itàlia del període d’entreguerres, «Rara e sostanzialmente poco significativa è la documentazione finora rinvenuta che dimostri interventi diretti del potere politico tesi a censurare, o solo condizionare nei contenuti, i prodotti di quegli stabilimenti cartografici attivi nel settore della geopolitica. Piuttosto si riscontrano casi di volontario adeguamento al nuovo clima politico da parte di cartografi affermati: è il caso di [l’alemany] Paul Diercke [(1874-1937)], autore dell’omonimo e notissimo atlante scolastico, che accentua nei suoi lavori l’attenzione al dato etnico e altera platealmente le sue carte a favore delle comunità tedesche» (Boria, 2012d: 99-100).
2. En la traducció catalana (p. 51): «Que el mapa sigui produït sota la senyera de la ciència cartogràfica –com ho han estat la majoria dels mapes oficials– o que ho sigui com un exercici de propaganda indissimulat no pot evitar d’implicar-se en els processos del poder».
3. Per a Jürgen Espenhorst (2003: 321a), contràriament, les coses havien anat d’una altra manera: «Apparently sales in Italy were specially slow. The inference is reinforced by the fact that today only five copies could be verified on the Internet and in private collections, a very small number». En opinió de Boria, atés el context socioeconòmic d’Itàlia en aquells temps, el judici d’Espenhorst seria més que opinable: «l’Italia era nel 1908 un paese ancora in ritardo, e dunque il mercato degli atlanti non era comparabile con quello della Germania» (comunicació particular).
4. Per a més detalls sobre què s’havia d’entendre per un atles italià en opinió de Roberto Almagià (1884-1962), un dels més insignes geògrafs dels inicis del segle xx, vegeu Boria (2007: 69).
5. La frase no manca al lloc web oficial de l’editorial: <http://www.deagostini.it/chisiamo/storia>.
6. Compareu l’esmentada escala 1: 40.000.000 amb l’escala 1: 10.000.000 utilitzada en la «Carta etnico-linguistica dell’Europa» de L’Europa Etnico-linguistica (1917), obra d’Achille Dardano (1870-1938); amb l’1: 12.000.000 de l’«Europa etnico-linguistica» de l’Atlante della nostra guerra (1916) –d’Achille Dardano i Luigi Filippo De Magistris (1872-1950)–; o amb l’1: 20.000.000 en l’«Europa etnico-linguistica» de l’Atlante della guerra mondiale (1918). Al mapa «Europa etnografica» de l’Atlante geografico metodico publicat per primera vegada el 1910, l’escala era més reduïda (1: 30.000.000) que les esmentades de 1916, 1917 i 1918: <http://archive.org/details/atlantegeografic00isti>.
7. El mapa de pobles europeus de la segona edició de l’atles de Ritter ha sigut digitalitzat per la Bayerische StaatsBibliothek de Munic: <http://daten.digitale-sammlungen.de/~db/0006/bsb00066621/images/index.html?seite=00001&l=en>.
8. La imatge de l’exemplar conservat en la Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze) és accessible en Internet: <http://digitool.is.cuni.cz/R/D7XAISCHV4NTFQAS9YTPH2NT8BBNYJIX2S6J9Y8XBKEVQEQN69-00736?func=dbin-jump-full&object_id=1013849&pds_handle=GUEST>.
9. He tingut accés directe a l’edició de 1936.
10. Una imatge del mapa complet es troba en: <http://www.cosmovisions.com/cartes/VL/086b.htm>.
11. Si, d’acord amb el contingut de l’últim dels textos transcrits (que ja apareixia en l’escrit insert en la p. 19 de la segona edició), la diversitat de llengües permetia la divisió en «races», Europa –ben servida, justament, de divisió lingüística– podria ser considerada un mosaic «racial».
12. «Questo atlante etnico-linguistico esce con circa un anno di ritardo: il testo che accompagna le tre carte era già tutto stampato alla fine del 1916 e sarebbe uscito al principio del 1917 se ragioni tecniche non ci avessero obbligato a differirne la pubblicazione» (IGDA, 1917: nota impresa sobre un paper afegit a la portada).
13. Aquest últim extrem no té sentit: l’antic guerriller Francisco Espoz e Ilundain, navarrés conegut com Francisco Espoz y Mina (1781-1836), militar d’obediència liberal, va jugar un paper molt actiu en la repressió de les partides reialistes –favorables a l’absolutisme monàrquic– a la Catalunya del Trienni Liberal. I allà, en defensa del govern d’Espanya, va fer front a la regència absolutista de la Seu d’Urgell i a l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, la invasió francesa que el 1823 aconseguí restaurar Ferran VII com a rei absolut. La resistència de Mina i d’aquells liberals als francesos no podria ser interpretada –a diferència del que s’afirma en l’atles L’Europa etnico-linguistica– com un exponent de rebel·lió «catalanista».
14. Un moviment nacionalista –o una tendència en el seu si– serà pannacionalista sempre que pose l’accent a voler unir, sota el mateix gentilici i govern, tots els considerats connacionals, i això per més separats que es troben per fronteres polítiques (estatals o subestatals).
15. Pronunciaments semblants a aquests de Rovira i Virgili s’havien expressat amb anterioritat, com és sabut; n’hi ha prou amb remetre a dos articles ben coneguts d’Enric Prat de la Riba (1870-1917), fundador de la Lliga Regionalista, com són «La unitat de Catalunya» (1906a) i «“Greater Catalonia”» (1907), o amb citar una asseveració del segon dels textos esmentats: «parlem de la Catalunya gran, que no és el Principat tan sols, ni Mallorca, ni el Rosselló, ni València, sinó València i Mallorca i el Principat i el Rosselló i tots alhora» (transcrit de Prat de la Riba, 1934: 6). Em cal afegir que la versió catalana de la major part del raonament de Rovira i Virgili també es troba, amb algunes diferències de matís, en una publicació anterior tan rellevant com el tercer i últim volum de la Història dels moviments nacionalistes (Rovira i Virgili, 1914: 177): «Però el territori de la llengua i de la raça catalana, el territori de la nacionalitat catalana s’estén enllà del Pirineu, enllà de l’Ebre i enllà de la mar, i agafa el Rosselló, el reialme de Valencia i les illes Balears».
16. Aquests dos mapes, a escala 1: 3.000.000, estaven dedicats l’un a l’Europa compresa entre el
