Oda a l’aparició de la gramàtica, títol que confirma la voluntat fundacional de l’obra. Al títol mecanografiat se sobreposa, manualment, «Originals Llibre de meravelles», intitulació que és posterior en el temps. Aquest document conté vint-i-vuit poemes en fulls solts, amb dues procedències de redacció, com palesa la tipografia de lletres de dues màquines d’escriure diferents: d’una banda, vint-iquatre poemes que, pel mecanografiat i pel tipus de paper, poden ser els vinculables a l’entorn del 1958 (la fi dels cinquanta o, com a molt, l’inici dels seixanta); i d’altra banda, els altres quatre, afegits i d’una altra procedència, sense dubte de redacció posterior. Entre els primers, només hi ha un poema que no s’incorporà a l’edició de l’obra. Aquest poema, reproduït ja en l’estudi introductori del volum segon de la nova edició de l’obra poètica estellesiana (Carbó, 2015: 53), és el següent:
I després de la guerra, brutalment confiàveu,
callats, en l’altra guerra. Escoltàveu notícies
de la guerra en la vostra dolorosa postguerra.
L’esperança, aleshores, s’anomenava guerra.
O, si es vol, Nord-Amèrica. O, si es vol, Gran Bretanya.
Vivíeu en el centre dolorós de la guerra.
Éreu les criatures amargues de la guerra.
I parlàveu l’idioma destructor de la guerra.
Parlàveu de la guerra a l’hora de l’amor.
O guerra o llibertat. Criatures amargues.
Només hi havia guerra. Entre l’amor, sorgien
paraules de la guerra. I deixàveu l’amor
en el nom de la guerra. Si els aliats volguessen…
Car després de la guerra sols hi hagué una esperança:
pels vells camins d’Europa retornava la guerra.
No es podria dir que era acabada la guerra.
Aürtats, aguardàveu, nit i dia, la guerra.
Respecte a l’altre document, és un petit quadern manuscrit i sense títol amb diversos poemes, cinc dels quals pertanyen a Llibre de meravelles i no es troben al document mecanoscrit anteriorment caracteritzat. A més a més, com ja hem apuntat, hi ha alguns altres textos de l’obra esparsos o repartits en altres documents del Fons Estellés, inicialment vinculables, per tant, a altres obres, com és el cas del poema publicat en la secció IV i intitulat «La collita», que apareixia al document original de l’obra L’ofici de demà, des d’on en algun moment s’extragué i s’aprofità per a Llibre de meravelles.
Els vint-i-quatre poemes més antics del document que hem referit en primer lloc palesen que Llibre de meravelles originàriament, en la seua primera creació, no tenia ni estructura ni paratextos (títols de poemes i epígrafs), i era sols un conjunt de textos seguits que després formarien part del cos central de l’obra editada, és a dir, del que coneixem com les seccions numerades I-VII, i que va créixer amb més poemes provinents d’altres indrets o documents llavors inèdits. En algun moment s’hi van afegir un altre tipus de textos que formarien, en la publicació de l’obra, les parts o cossos laterals que coneixem amb els títols «Teoria i pràctica de la flor natural» i «Propietats de la pena». Llavors s’ordenà el material anterior, amb retocs com ara la numeració de les agrupacions que configuren les seccions I-VII o la incorporació de títols i epígrafs per a gairebé cada poema, cosa que abans no tenien. Aquesta estructuració tal vegada va estar vinculada –o fou simultània– a la idea segons la qual l’obra formaria part, com a primer llibre, de la tetralogia Els manuscrits de Burjassot. De fet, fins i tot l’autor insinuà en algun document suplementari que el mateix Llibre de meravelles ja agrupava altres obres d’aquells manuscrits escrits durant la postguerra i vinculats a Burjassot.
2. Les edicions
Les edicions existents són les següents:
1. Llibre de meravelles, València, L’Estel, 1971. Amb un pròleg de Manuel Sanchis Guarner i una nota explicativa prèvia de V. Andrés Estellés. A la portada constava com a subtítol en lletra de cos més menut «Poemes». S’acabà d’imprimir el 22 de juny als tallers Fermar de València.
2. Llibre de meravelles, València, Edicions Tres i Quatre, collecció Poesia 3i4, núm. 7, 1976. Se n’han fet vint-i-quatre edicions en trenta-set anys (fins a la darrera del 2011), les quals, a causa d’un nou disseny de la col·lecció, havien tingut amb el temps un canvi de color de la portada (del blau al groc suau).
3. Llibre de meravelles, de V. Andrés Estellés, i Vint-i-set poemes en tres temps, de M. Martí i Pol, Barcelona, Edicions 62Orbis, 1984. (Aquesta publicació segueix la primera edició).
4. Livre de merveilles, Beuvry, Maison de la Poésie Nord/Pasde-Calais, 2004. Edició bilingüe. Traducció i pròleg d’Amador Calvo i Ramon. (Aquesta publicació segueix la d’Edicions Tres i Quatre).
5. Llibre de meravelles, dins Obra completa 2. Nova edició revisada, València, Edicions Tres i Quatre, 2015, pp. 221-322. Estudi introductori i edició del volum a cura de Ferran Carbó.
Si considerem el conjunt de les edicions i reimpressions, se n’han fet vint-i-vuit en quaranta-set anys. Cal dir que l’obra mai no havia estat integrada en cap dels deu volums de l’Obra completa (1972-1990) d’Edicions Tres i Quatre, potser per l’alt rendiment editorial que tenia com a llibre solt. Fins a l’aparició de la publicació del 2015, dins la nova edició revisada de l’obra completa, les dues edicions de referència havien estat la de L’Estel –o primera– i sobretot la de Tres i Quatre –a partir de la segona–, les quals tot seguit contrastarem.
La primera edició del llibre s’acabà d’imprimir als tallers tipogràfics Fermar, el 22 de juny de 1971, a València. Tenia tres singularitats no mantingudes posteriorment, que la fan irrepetible (i ja de bibliòfil) i afecten aspectes paratextuals; a més, puntualment, cal observar l’ordenació invertida dels dos poemes finals de la secció II de la segona part (els intitulats «Spill, o llibre de les dones» i «Flèrida (1)», que intercanvien posicionament des de la segona edició).
En primer lloc, el 1971 portava en la portada –i en la primera pàgina interior– un subtítol «Poemes», el qual es mantingué en la publicació conjunta d’Edicions 62-Orbis, que tenia com a base aquella primera de L’Estel; en canvi, aquest subtítol desaparegué de la portada i de l’interior en les diferents d’Edicions Tres i Quatre i en la bilingüe de França. En aquesta edició segona i posteriors fins a la del 2015, tanmateix, apareixia un sobretítol en l’interior, dins la primera plana, «manuscrits de Burjassot-1», vinculable a la substitució de la nota de l’autor que es comentarà més endavant.
El títol és coincident amb el de l’obra en prosa de Ramon Llull, set segles anterior. Convé recordar que segons Miquel Batllori (1993: 164) el nom més autèntic de l’obra lul·liana era Llibre de meravelles i no Fèlix o llibre de meravelles, sense el nom previ afegit tal vegada a semblança del Blanquerna. Aquesta convergència de títols segurament havia motivat aquell subtítol inicial –«Poemes»–, que introduïa un matís respecte a l’obra de Llull escrita en prosa: hi havia un Llibre de meravelles, en prosa, i un
