encapçala el mestratge d’allò que a Europa i als EUA s’anomena Digital Humanities disciplina que, habitualment, s’inclou dins dels Estudis Literaris per tal i com no hi ha cap altra oferta d’estudis de Màster centrats en l’observació i l’anàlisi del fenomen literari en la cruïlla tecnològica actualment a l’Estat espanyol. Tant a Hermeneia com al Màster en Literatura en l’era digital, l’estudi de la influència de l’entorn digital en el fet literari toca tant la reflexió teòrica i l’hermenèutica, com els exercicis pràctics de traducció i creació, així com l’aplicació didàctica d’aquest fenomen per a l’ensenyament de la literatura i l’estudi conjunt de les textualitats electròniques colze amb colze amb els creadors i investigadors d’aquesta disciplina52.
UN CÀNON DE LA LITERATURA DIGITAL?
L’Electronic Literature Organization53 (ELO) és una organització global fundada el 1999 per Scott Rettberg, Robert Coover i Jeff Ballowe per fomentar i promoure la lectura, l’escriptura, la docència i la comprensió de la literatura digital. L’ELO inclou escriptors, artistes, lectors, investigadors i desenvolupadors i ha publicat dos volums que antologuen obres de literatura digital i les classifiquen. Consta d’un comité de directors i d’un consell literari els quals, pel moment, ja han editat dues antologies. A més, organitza congressos i seminaris especialitzats, i acull estudiants i investigadors del camp de la literatura.
La classificació de les obres que fa l’ELO atén a múltiples característiques, des del programa amb què l’obra s’ha creat fins al contingut, la forma, el paper del lector pel que fa a la interactivitat que exigeix l’obra o, fins i tot, aspectes d’història social de la literatura. Aquesta classificació basada en paraules clau és semàntica i fa servir el mateix sistema d’etiquetatge que usem amb els continguts que generem a la xarxa. Aquesta multiplicitat d’etiquetes dóna compte de l’estat de la qüestió: la literatura digital és un camp de creació i estudi relativament nou i el gruix d’obres, per bé que és ja summament considerable, varia en poc temps en forma i suport, ja que l’entorn on es desenvolupa canvia de manera vertiginosa.
El món de la literatura digital és bàsicament anglòfon. Al primer volum de l’antologia54 publicada el 2006 i editada per N. Katherine Hayles, Nick Montfort, Scott Rettberg i Stephanie Strickland només dues obres de les seixanta antologades eren en francés55, i quatre en format multilingüe o amb jocs sonors que no es corresponen amb cap llengua concreta; l’antologia atenia a la creació literària digital en anglés i en el món anglosaxó. A la segona antologia que l’ELO va publicar l’any 201156 (Electronic Literature Collection, vol. 2), encara que predomina la literatura en anglés creada per autors de diferents indrets s’hi compten 11 obres que no estan escrites estrictament en anglés. D’aquestes, dues són en català (la mateixa representativitat que tenia el francés en la primera antologia) i això, si tenim en compte que les publicades en portugués en són dues i en castellà en són quatre, i aquestes dues llengües tenen molts milions de parlants, és una dada molt rellevant per a la cultura que es vehicula en català. Els editors d’aquesta segona antologia de l’ELO van ser Talan Memmott, Rita Raley, Brian Stefans i Laura Borràs, la qual va fer una gran tasca de visibilització de la literatura digital no anglòfona en aquest sentit. Ara mateix es prepara una tercera antologia a càrrec de Stephanie Boluk, Leonardo Flores, Jacob Garbe i Anastasia Salter i que es publicarà el 2016.
Que disposem d’un corpus de literatura digital en català amb obres que es remunten als anys 90 dóna compte l’interés i la vitalitat creativa en la nostra llengua, però també són producte de la feina feta per Laura Borràs al capdavant d’Hermeneia, a través de la investigació acadèmica, de la divulgació docent i també del foment de la creació de la literatura digital. Així, dels anys 2004 al 2008 Hermeneia junt amb l’Ajuntament de Vinaròs van convocar el Premi Internacional de Literatura Digital Ciutat de Vinaròs57 en el qual, al llarg dels quatre anys en què es va celebrar, es van presentar més d’un centenar d’obres de literatura electrònica en les modalitats de narrativa digital, poesia digital i un apartat especial per a obres en llengua catalana.
L’ELO ha fet un Consorci per desenvolupar col·laboracions amb la comunitat acadèmica de literatura digital (organitzacions, universitats i publicacions): el CELL (Consortium on Electronic Literature). Els socis que pertanyen al CELL actualment són: NT2-The Canadian Directory of Electronic Literatures58 de la Universitat del Quebec; PO.EX59, Archivo de Poesia Experimental, Universitat Fernando Pessoa de Portugal; Electronic Literature Directory (ELD)60; Electronic Book Review61 (ebr), Hermeneia,62 de la Universitat de Barcelona i LINKUMED63, Universitat de Siegen.
Més enllà de l’organització global que és l’ELO, l’ELMCIP (Electronic Literature as a Model of Creativity and Innovation in Practice) és una xarxa que ha dut endavant un projecte de recerca sobre literatura digital a Europa64 i ha elaborat una base de dades col·laborativa on aplega les obres ordenades cronològicament amb els escrits teòrics que es relacionen amb cada obra i autor. En l’àmbit hispànic, la pàgina web del grup de recerca de la Universitat de Barcelona Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals65 aplega un magnífic repositori d’obres literàries digitals (més de 700) i d’articles teòrics relacionats (més de 350) junt amb exemples didàctics sobre literatura digital i ensenyament de la literatura amb recursos digitals, organitzats per ordre alfabètic, segons l’autor i el gènere i els treballs dels estudiants del Màster en Literatura en l’Era Digital66 (obres literàries digitals, materials digitals per a l’ensenyament de la literatura, anàlisi i investigació sobre literatura digital i literatura transmèdia i comparada), els únics estudis postgraduals que ara mateix ofereixen formació específica en literatura digital a l’Estat Espanyol.
Pel que fa al camp específic de la poesia digital, ja hi ha molt escrit per poder treballar en una cronologia exhaustiva que continga les dades i les dates fonamentals relacionades amb aquests textos. Diversos articles i autors recullen moments en l’evolució de la poesia digital que pagaria la pena aplegar en un únic eix cronològic, com per exemple French e-poetry. A short/long story, de Patrick-Henri Burgaud67; Leonardo Bibliography Project68, una selecció de bibliografia compilada per Eduardo Kac; The Electronic Labyrinth69 de Christopher Keep, Tim McLaughlin i Robin Parmar i A Subjective Chronology of Cybertext, Hypertext, and Electronic Writing70 de Stuart Moulthrop. Henri Burgaud67; Leonardo Bibliography Project68,
