que combinaven molt bé. Així, juntament amb la sindicalista sabadellenca Teresa Claramunt i amb la també sevillana Ángeles López Ayala, va posar en marxa l’Escola Laica de Gràcia, ja que totes tres compartien la idea que no hi havia formació possible si no era allunyant les criatures de les urpes de l’Església catòlica.
Hi ha, però, una altra iniciativa d’aquestes tres revolucionàries digna de menció: la Societat Autònoma de Dones, que va ser la primera organització feminista de Catalunya (i és possible que d’Espanya). Després es va convertir en la Societat Progressiva Femenina, i del Raval, on va néixer, es va traslladar a Gràcia.
Quan Amalia Domingo va morir —o, millor dit, es va descarnar, com hauria dit ella—, una multitudinària comitiva de milers de persones va acompanyar el fèretre fins al cementiri de Montjuïc. Gràcies a una col·lecta popular es va construir un mausoleu. Era l’any de la Setmana Tràgica.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
