valor és materialista i els altres dos, postmaterialistes. Però també podem identificar-los com a dos valors relacionals (és a dir, útils en les relacions que mantenim amb els altres) i un de modulador de l’individualisme i de la pròpia llibertat.
Fent l’anàlisi evolutiva dels valors, el que trobem és que els que augmenten en consideració d’importància són sobretot el sentit de la responsabilitat (passa del 80% el 1990 al 87,3% el 2009) i la tolerància i el respecte pels altres (passa del 71% al 83,2%). De la mateixa manera, augmenten els valors de la determinació i la perseverança (passa del 24% al 41,6%), del sentit de l’economia i l’esperit d’estalvi (passa del 32% al 38,7%) i de treballar de valent (va passar del 35% el 1990 al 17% el 2000, i el 2009 torna al 33,4%). Els tres darrers valors no són, però, de tipus hegemònic, com els dos primers. Tanmateix, mentre que semblaven no tenir o perdre rellevància el 2000, el 2009 han experimentat un contundent reflux a l’alça. En particular és important l’evolució del valor del sentit de l’economia i l’esperit d’estalvi, i del de treballar de valent, perquè eren valors materialistes en descens que han trencat radicalment la tendència a la baixa. El seu reflux probablement no és aliè al context en què s’ha fet l’Enquesta, en plena crisi econòmica, on la falta de feina i un agreujament dels efectes de la crisi per mor de l’elevat endeutament de les famílies pot ser la causa del revifament de la cultura de l’esforç i de l’estalvi.
Els valors que es mantenen estables són les bones maneres (al voltant del 84%) i l’obediència (al voltant del 33%), per bé que un d’ells és hegemònic i l’altre és més aviat minoritari, tal com podem veure. Ambdós són valors de tipus materialista.
Finalment, els valors en declivi són la independència (passa del 49% el 1990 al 41,3% el 2009), la imaginació (passa del 46% al 25,5%), la fe religiosa (passa del 19% al 8,6%) i l’abnegació (passa del 4% al 2,5%). Els dos primers són postmaterialistes, mentre que els dos darrers són materialistes. Només el primer és un valor encara rellevant, ja que, tot i el descens, aconsegueix mantenir-se per damunt del 40%. En canvi, els altres tres entren en un franc declivi i el 2009 se’ls valora com a importants en la socialització familiar al voltant de la meitat del percentatge del 1990. El declivi de la imaginació sembla certificar la caiguda dels valors que avantposaven l’expressivitat en l’infant més que no pas la fonamentació d’una personalitat ferma i les habilitats relacionals. D’altra banda, l’estrepitosa caiguda del valor de la fe religiosa és un reflex d’una secularització avançada; cada cop menys famílies transmeten aquest valor en la seva funció socialitzadora dels infants.
La panoràmica de les evolucions no resisteix gaire bé la dicotomia entre materialisme i postmaterialisme i sembla respondre més aviat a la detecció de mancances o de valors útils en el moment històric. Així, atribuir més importància al sentit de la responsabilitat i a la determinació i la perse- verança podria ser una estratègia adaptativa en una societat de biografies electives (Ley, 1984), on la densitat d’eleccions ens diu Beck que s’ha disparat i ha deixat el subjecte més lliure i autònom que mai en la història, pe- rò també més sol i a mans del risc d’equivocar-se en l’elecció (Beck & Beck-Gernsheim, 2002). Aprofundint en la tendència postmoderna a la desresponsabilització que ja detectava Lipovetsky (1994), pot ser un intent de contrarestar la percepció de la pèrdua d’aquest valor en les noves generacions.
Llevat del sentit de la responsabilitat i de l’abnegació, que són valors força transversals (l’un a causa de la seva àmplia acceptació i l’altre just pel contrari), en la resta de valors hi ha segmentacions significatives a l’hora de considerar la importància de transmetre’ls en la socialització familiar.
El valor de les bones maneres és més valorat en dones que en homes, i a partir dels 45 anys, tot i que sense grans diferències. En canvi, és més clara la tendència a valorar-ho més com menys nivell d’estudis es té. També es valora més en posicions de dretes que en posicions d’esquerres.
La independència es valora molt més en les generacions més joves i va perdent consideració a mesura que les generacions tenen més edat. En canvi, es té més en compte com més alt és el nivell d’estudis i com més proper s’és al pol ideològic de l’esquerra.
Treballar de valent és més valorat en proporció a l’edat i menys en proporció al nivell d’estudis.
La imaginació es valora més en el segment de generacions que ara tenen entre 18 i 44 anys, però a partir dels 45 anys cau progressivament. També es valora més si es té un major nivell d’estudis i menys en posicions de centre que no pas en posicions d’esquerra o de dreta.
La tolerància i el respecte als altres és un valor força transversal. Només s’adverteix una variació no gaire gran causada pel factor acadèmic: a més estudis, més importància se li atorga.
El sentit de l’economia i l’esperit d’estalvi es valora prou més en el segment de 45 anys en endavant, així com a mesura que es tenen menys estudis (tot i que aquí es podrien solapar variables de posició socioeconòmica que tenen relació amb aquest factor). En realitat, però, la ruptura es produeix en el nivell d’estudis superiors, que s’allunya dels altres dos pel fet d’infravalorar àmpliament aquest valor.
La determinació i la perseverança presenta una segmentació particular: es valora més com més alt és el nivell d’estudis i també es valora més en les edats centrals (de 25 a 64 anys, que són les edats actives per excel·lència). Tot i ser força transversal ideològicament, és menys valorat pel segment que s’ubica a la dreta, que així s’allunya dels altres tres subgrups ideològics.
La transmissió de la fe religiosa té més importància com més avançada és l’edat. Destaca el fet que per sota dels 65 anys la valoració no arriba ni al 8%, mentre que en el segment superior és del 17,4%. És un valor que declina clarament a cada generació. El mateix punt de ruptura, el trobem entre el nivell d’estudis fins a primaris i la resta de nivells, on tenir més capital educatiu suposa menys valoració de l’ítem. De la mateixa manera, a mesura que hom es posiciona ideo- lògicament cap a la dreta, augmenta la importància del valor. Hi ha un salt considerable en el segment de dretes, molt allunyat dels altres tres subgrups.
Finalment, l’obediència es valora més a mesura que es té un nivell d’estudis més baix i que hom es posiciona més cap a la dreta.
En l’agrupació per segments de la consideració dels valors sí que cobra sentit l’eix materialisme-postmaterialisme segons la classificació de Francisco Andrés Orizo (Orizo, 1991). Així, l’alta valoració de valors netament materialistes, com ara les bones maneres, treballar de valent, el sentit de l’economia i de l’estalvi, l’obediència i la fe religiosa, està correlacionada a grans trets amb un perfil d’enquestat major de 45 anys, amb estudis fins a primaris i ubicat ideològicament a la dreta. En contraposició, l’alta valoració de valors netament postmaterialistes, com ara la tolerància i el respecte pels altres, la determinació i la perseverança, la independència i la imaginació, està correlacionada amb un perfil d’enquestat menor de 45 anys, amb estudis superiors i ubicat ideològicament a l’esquerra.
Relacions entre pares i mares i fills/filles: valoracions sobre drets i deures
En la consideració dels drets i els deures que es tenen entre pares i mares i fills i filles, així com dels afectes, destaquen dos fenòmens ben diferents. Primerament, la relativa estabilitat que mostren els ítems sobre els deures dels pares. Així, continua al voltant del 80% el grau d’acord amb el fet que els pares han de procurar el
