de centreesquerra, hi ha més suport a l’estabilitat com a causa de felicitat, i a les posicions de centredreta i dreta (a més, en la mateixa mesura) és on més suport troben les relacions estables com a causa de felicitat.
Valoració de la pluralitat dels vincles familiars
En sentit contrari, la consideració del matrimoni com una institució “passada de moda” sembla que no ha deixat de créixer amb el pas del temps. Si el 1990 només un 14% dels enquestats opinava d’aquesta manera, el 2000 ja n’eren el 22% i el salt endavant que s’ha donat en la darrera dècada encara és més rellevant: gairebé el 38% manté aquesta idea. Com a trets tendencials que cal tenir en compte, val a dir que s’ha reduït el gap que hi havia entre els homes (tradicionalment més proclius a ser crítics amb el matrimoni) i les dones. De la mateixa manera, en el grup d’edats que va dels 25 als 44 anys és on més es pensa que el matrimoni està passat de moda (així ho declara un 46,3%, prop de la meitat dels enquestats). Això és important perquè precisament aquest és el grup d’edats on es formen més llars i on es consoliden més relacions de parella, ja sigui mitjançant el matrimoni o per altres vies menys institucionalitzades, com ara la parella de fet. Així doncs, que aquest sigui un dels segments més crítics amb el matrimoni denota un clar declivi de la institució en les darreres generacions, precisament en l’etapa vital en què un se sol plantejar la idea de formar una família.
No sobta el fet que el segment que es declara “ateu convençut/uda” estigui en contra del matrimoni en un 61,7%, mentre que els qui es declaren “no religiosos/oses” ho facin en un 45%. El que sobta, en tot cas, és que els qui es declaren “persones religioses” pensin el mateix en un 21,4% (és a dir, un de cada cinc). Cal tenir en compte que aquest era pràcticament el percentatge total de la població que l’any 2000 pensava que el matrimoni estava “passat de moda”. Que això es doni dins del subgrup dels qui es consideren practicants significa que o bé alguns trets del matrimoni o bé la concepció mateixa que es té del sagrament han entrat en crisi fins i tot en part del món catòlic.
El darrer element que cal tenir en compte és que la crisi de la concepció del matrimoni abraça sobretot els qui manifesten tenir un ideari d’esquerres (46,7%) i de centreesquerra (38,1%), però també entre els qui se situen clarament en posicions de dretes (37,8%). Només en el centredreta l’evolució ha estat una mica més moderada (23,5%), però val a dir que en tots els segments ideològics creix l’opinió que vincula el matrimoni a una realitat decimonònica, i entre el segment de dretes fins i tot es més que duplica el percentatge dels que així ho declaren en l’enquesta.
De forma correlativa a l’entrada en crisi del matrimoni entès a la manera tradicional, assistim a una espectacular eclosió de formats alternatius que són acceptats per una gran majoria de la població enquestada. Per exemple, tres quartes parts accepten les parelles de fet (i poc més d’un 8% les rebutja); el matrimoni entre persones del mateix sexe també és acceptat per la majoria (51,3%), mentre que només un de cada cinc el rebutja (21,2%); finalment, fins i tot l’adopció d’infants per part de parelles homosexuals és acceptat per quasi la meitat (49,2%), mentre que un de cada quatre (25,8%) s’hi oposa.
Globalment, doncs, podem afirmar que la societat catalana és profundament liberal pel que fa als diferents formats que prenen les famílies avui en dia. La liberalització que s’ha viscut, però, no ha penetrat uniformement en tots els segments socials. Així, les dones mostren avui posicions força més liberals, en aquestes qüestions, que els homes (vegeu a la pàgina 65 les diferències envers el matrimoni homosexual i l’adopció per part de nuclis homoparentals). Per generacions, a mesura que són més joves també hi trobem posicions més liberals. Però el que destaca és que a hores d’ara en totes les generacions dels qui tenen fins a 64 anys ja hi ha molts més efectius que toleren els tres supòsits estudiats que no pas que en són contraris. La ruptura, en canvi, es dóna precisament a la franja dels 65 anys, ja que els qui tenen aquesta edat o més anys són l’únic grup que es mostra clarament contrari tant al matrimoni com a l’adopció per part de parelles homosexuals, i també minva sensiblement el seu suport a les parelles de fet. En la mesura en què totes les generacions que vénen al darrere d’aquest segment es mostren àmpliament tolerants amb els fenòmens qüestionats, cal indicar que la tendència a una total normalització d’aquests tres fets apunta que en la propera dècada ja s’hauran eradicat les posicions refractàries, per simple inèrcia sociodemogràfica.
El capital educatiu també és una variable significativa, ja que, com més elevat és el nivell d’estudis acabats, més tolerància es té tant a les parelles de fet com al matrimoni homosexual o a l’adopció per part de les parelles homoparentals. De fet, actualment només el segment que té estudis primaris o inferiors presenta una distribució on hi ha més persones detractores que favorables al matrimoni i a l’adopció en parelles del mateix sexe.
També és força interessant analitzar el que ha succeït en l’espectre polític. Tal com era imaginable, en les posicions d’esquerra és on trobem el major suport als tres supòsits, i el centreesquerra també es decanta clarament per l’acceptació dels tres casos, tot i que de forma més moderada i amb una mica més de divisió interna. Tanmateix, esdevé una autèntica novetat l’evolució protagonitzada pels segments de centredreta i dreta. En ambdós casos, s’accepten les parelles de fet amb un 55-60% de veus, i les veus contràries no arriben ni al 14%. Pel que fa al matrimoni homosexual i a l’adopció per part de parelles de gais o lesbianes, el centredreta està profundament dividit, pràcticament en una situació d’empat tècnic entre tolerants i opositors (sense oblidar que hi ha un 33% indecís pel que fa al primer cas i un 21% que tampoc no s’acaba de definir en el segon cas). De la mateixa manera, en les posicions de dreta també hi ha una divisió interna considerable, tot i que aquí les posicions contràries sí que tenen un cert avantatge sobre les favorables. Curiosament, s’accepta més l’adopció d’infants per part de parelles del mateix sexe (el 36,5% a favor i el 40,5% en contra) que no pas el matrimoni entre homosexuals (el 28,4% a favor i el 44,6% en contra). En qualsevol cas, i tenint en compte les posicions tradicionals dels segments ideològicament ancorats cap a la dreta, s’ha de fer un èmfasi especial en la forta liberalització que ha viscut en relativament poc temps (si més no pel que fa a la família) aquest segment ideològic de la població catalana.
Aspectes importants per al bon funcionament de la parella
Amb relació als aspectes principals que, segons les persones enquestades, són “molt” o “força” importants de cara al bon funcionament de la parella o del matrimoni, la variació que s’havia detectat l’any 2000 respecte al 1990 semblava apuntar cap a una certa relaxació generalitzada de l’atribució d’importància, com si tot es relativitzés. No eren grans canvis, certament, però baixava de forma apreciable la importància atribuïda a les condicions materials (ingressos i habitatge), a l’estructura familiar (fills i neolocalitat[5]) i a l’afinitat personal i social (segons la classe social, les creences religioses i les idees polítiques). També baixava, però molt marginalment, la importància que s’atribuïa als aspectes afectius (fidelitat i vida sexual satisfactòria). Únicament semblaven mantenir-se –i en algun ítem, com ara la “comprensió i tolerància”, semblaven augmentar– els aspectes que tenien relació amb la convivència i la bona entesa entre els membres de la parella, la qual cosa ja era per ella mateixa significativa, és clar.
Els canvis detectats entre el 1990 i el 2000 permetien sostenir la hipòtesi que el nivell d’exigència en les parelles havia disminuït, sobretot pel que feia a les condicions materials, estructurals o de mateixa procedència social. En canvi, es donava prou més importància als aspectes més netament de convivència, com ara la
