i canals de reg, etc., o fins i tot d’instal·lacions ja del tot apartades de les necessitats agropecuàries, com plantes de tractament d’aigües residuals, carreteres i autopistes, circuits permanents de motocròs, etc. I, finalment, també hi ha el que nosaltres anomenem paisatge vorurbà, que correspon a un àmbit marginal d’ínsules intersticials de mida insuficient, naufragades en un mar d’autopistes, ciutats difuses, hivernacles, etc., entre periurbà i rururbà, destinat a confondre-s’hi a la llarga, però temporalment molt estès en totes les perifèries urbanes.
Ultra aquesta classificació diguem-ne genètica, es poden considerar moltes altres tipologies paisatgístiques. Són particularment interessants les de caràcter biogeogràfic. S’han fet molts esforços en aquesta línia, recollits en una generosa bibliografia. Hi remetem el lector.(15)
1.4.5 Les diferents maneres de mirar el paisatge
Què dóna el caràcter singular a un paisatge? Quins són els trets que permeten reconèixer un paisatge i distingir-lo d’un altre? I, finalment, com es delimita un paisatge i com podem copsar-ne els límits?(16) Aquestes qüestions ens ocuparan més endavant, però d’una forma general podem dir que la producció artística, plàstica o literària a propòsit del paisatge les ha resolt amb respostes ad hoc.
Cada autor, cada obra que interpreta o descriu un paisatge, inevitablement, el recrea. No només això: la seva interpretació ressona i interactua amb la sensibilitat, l’experiència i el bagatge cultural de cada lector o espectador. Per contra, l’anàlisi científica ha tractat de donar respostes objectives, generalitzables, que permetin filtrar fins i tot els elements que configuren la mateixa percepció. La mirada filosòfica, o simplement epistèmica, se situa entre ambdues lectures i, partint d’una complexa tradició centrada en la recerca estètica i de la raó de ser de la sensibilitat, tracta de pensar la manera com pensem el paisatge. Darrerament, professionals de disciplines molt variades s’han unit a la cohort tradicional d’observadors i interpretadors del paisatge. És axí com el paisatge ha estat objecte de noves lectures, com les de caràcter semiòtic (Farina, 2009) o les que el relacionen amb la capacitat dels ecosistemes de mantenir-se mitjançant autopoesi (Maturana & Varela, 1980).
En resum, i recapitulant, les mirades sobre el paisatge han evolucionat des d’una visió estètica basada en la panoràmica i en la perspectiva, fins a una percepció que correspon a la imatge d’un lloc, d’un fragment de territori. Avui, coexisteixen la mirada creativa, associada a les arts i als àmbits d’estudi de la sensibilitat, i la percepció subjectiva, amb la mirada analítica pròpia de l’anàlisi científica, basada en la parametrització i la modelització o, encara, amb la reflexió filosòfica, ocupada a trobar el sentit de tot plegat. Totes elles confegeixen un panorama ric i complex de representacions, discursos i propostes sobre la idea de paisatge. Fan de molt mal entendre sense saber les arrels històriques de les diferents aproximacions. Per això tractarem de considerar-les.
6 Alumnes dels cursos del Màster en Desenvolupament Sostenible de FLACAM (Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales), a La Plata (Argentina).
7 En català, medi ambient és un pleonasme, una reiteració innecessària. Basta dir medi o, si es prefereix, ambient. El terme ambient ve del llatí ambire, que significa ‘envoltar’. L’expressió medi ambient és una traducció literal i servil de la castellana medio ambiente, forçada en aquest cas per l’amfibolisme del terme medio, que tant vol dir ‘medi’, com ‘mitjà’, com ‘mig’. En francès es recorre al terme environnement, en anglès es parla d’environment, en italià, d’ambiente, i en alemany, d’Umwelt.
8 Es diu d’un espai que és isotròpic quan no presenta variacions sensibles es recorri en la direcció que es recorri; és anisotròpic en cas contrari.
9 Segons Soja (1989), «spatiality is socially produced and, like society itself, exist in both substantial forms (concrete spatialities) and as a set of relations between individuals and groups, an “embodiment” and medium of social life itself».
10 S’entén per antropització el procés de transformació ambiental provocat pels humans i els seus artefactes.
11 A Domínguez (2013), en el capítol «La Primavera», hi ha observacions interessants sobre el tema, relatives a aquest famós quadre de Botticelli. S’hi destaca el paper central del taronger –l’arbre dels Mèdici–, com a marc de totes les figures mitològiques representades, i la gran profusió d’elements florals, fins al punt de fer-s’hi clarament identificables una cinquantena d’espècies diferents, totes carregades de valors simbòlics relacionats amb la fertilitat (el quadre va ser el regal de noces de Llorenç el Magnífic al seu cosí). A La Primavera, el paisatge floral compateix protagonisme amb Venus, les Tres Gràcies, Mercuri, Cupido, Flora, Cloris o Zèfir. Som l’any 1482 i el paisatge s’obre pas en la pintura.
12 La veu «Paysage» fou escrita per Louis de Jaucourt, i es troba al volum XII (1751).
13 Seria el cas de la descrició de les glaceres (veu «Glaciers ou Gletschers»), feta al volum VII (1757) per Paul-Henri Thiry, baró d’Holbach, exemple de la sensibilitat paisatgística de la Il·lustració, tal com es recull a Roger (1997): «Un dels espectacles més bonics que es puguin imaginar en la natura és un mar de glaç [...] seguit de piràmides o de muntanyes de gel, sembla una mar agitada pels vents, les onades de la qual s’haguessin glaçat de sobte amb el contacte amb el vent, o més aviat s’hi veu un amfiteatre format per una acumulació immensa de torres o de piràmides hexagonals. [...] Tot plegat forma una visió d’una bellesa meravellosa.»
14 El concepte tractat en aquest epígraf es desenvolupa a Folch (2003), en l’apartat «Del paisaje al paisaje pasando por el territorio».
15 Vegeu la informació compilada per l’Observatori del Paisatge (www.catpaisatge.net).
16 És instructiva la consulta de Zagari (2006), recopilació i comentari d’una gran diversitat de definicions. L’arquitecte italià Franco Zagari hi teixeix un panorama de referències i reflexions a l’entorn del paisatge complex i ric.
2
El recorregut històric dels conceptes de paisatge i de territori
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro,
