de la música.
38. Quan presideix la celebració un diaca, es comporta exercint el seu ministeri propi en les salutacions, les oracions, la lectura de l’evangeli i l’homilia, la distribució de la comunió i el comiat amb benedicció. Vesteix els ornaments propis del seu ministeri, es a dir, l’alba amb l’estola i, si vol, la dalmàtica, i usa la seu presidencial.
39. El laic que dirigeix l’assemblea es comporta com un de tants, tal com s’esdevé en la Litúrgia de les Hores quan no presideix un ministre ordenat, i en les benediccions quan el ministre es un laic («Que el Senyor ens beneeixi...», «Beneïm el Senyor»...). No ha d’emprar paraules que pertoquen al prevere o al diaca, i ha d’ometre els ritus que evoquen més directament la Missa, per exemple les salutacions, i especialment «El Senyor sigui amb vosaltres», i el comiat, que presentaria el laic dirigent com un ministre sagrat.33
40. Que porti un vestit que no desdigui d’aquest servei, o bé que en porti un eventualment establert pel bisbe.34 No ha d’usar la seu presidencial, sinó mes aviat cal preparar-li una altra seu fora del presbiteri.35 L’altar, que és la taula del sacrifici i del convit pasqual, només ha de ser emprat per a posar-hi el pa consagrat abans de la distribució de l’Eucaristia.
En preparar la celebració, cal tenir cura d’una convenient distribució dels oficis, per exemple, per a les lectures, per als cants, etc., i també de la disposició i l’ornamentació dels llocs.
41. L’esquema de la celebració consta dels elements següents:
1 Ritus inicials, el fi dels quals és que els fidels aplegats en la unitat constitueixin una comunitat i es disposin com cal per a la celebració;
2 litúrgia de la paraula, en la qual Déu mateix parla al seu poble, per tal de manifestar-li el misteri de la redempció i de la salvació; el poble hi respon a traves de la professió de fe i de la pregària universal;
3 acció de gràcies, amb la qual Déu és beneït per la seva immensa glòria (cf. núm. 45);
4 ritus de comunió, a través dels quals s’expressa i esdevé realitat la comunió amb el Crist i amb els germans, especialment amb els qui aquell mateix dia participen del sacrifici eucarístic;
5 ritus de conclusió, mitjançant els quals s’indica el lligam que hi ha entre la litúrgia i la vida cristiana. La Conferència episcopal, o el bisbe mateix, d’acord amb les circumstàncies de hores i de persones, pot determinar més detalladament la celebració amb els mitjans preparats per la Comissió nacional o diocesana de litúrgia. L’esquema de la celebració, però, no ha de ser alterat sense necessitat.
42. En la monició inicial, o en un altre moment de la celebració, el qui la dirigeix farà oportunament esment de la comunitat amb la qual aquell diumenge el rector celebra l’Eucaristia, i exhortarà els fidels a unir-s’hi espiritualment.
43. Per tal que els participants puguin retenir la paraula de Déu, que hi hagi una explicació de les lectures o bé un silenci sagrat per tal de meditar les paraules oïdes. Ja que l’homilia queda reservada al sacerdot i al diaca,36 és desitjable que el rector doni al moderador de l’assemblea una homilia que hagi preparat prèviament per tal que la llegeixi. Que hom observi tanmateix allò que sobre aquest punt hagi establert la Conferència episcopal.
44. Que es faci ordinàriament la pregària universal d’acord amb la sèrie d’intencions.37 No s’han d’ometre les intencions eventualment proposades pel bisbe per a tota la diòcesi. A més, sovint hom proposarà una intenció per les vocacions a l’orde sagrat, pel bisbe i pel rector.
45. L’acció de gràcies es farà d’una de les dues maneres següents:
1 després de la pregària universal o després de la distribució de la comunió, el moderador invita tothom a l’acció de gràcies, per la qual els fidels confessen la glòria de Déu i la seva misericòrdia. Això es pot fer a través d’un salm (per ex., els salms 99, 112, 117, 135, 147, 150), o d’un himne o bé d’un càntic (per ex., el Glòria a Déu a dalt del cel, el Magnificat...), o també per mitjà d’una pregària lletànica que el moderador diu dret amb els fidels de cara a l’altar;
2 abans del Parenostre el moderador s’atansa al sagrari i, feta una inclinació, col·loca el copó amb la santíssima Eucaristia sobre l’altar; després, agenollat davant l’altar, conjuntament amb els fidels, diu un himne, un salm o una pregària lletànica que, en aquest cas, s’adreça al Crist present en la santa Eucaristia.
Aquesta acció de gràcies, però, no ha de tenir gens la forma de pregària eucarística. No s’han d’emprar els prefacis ni les pregàries eucarístiques del Missal Romà i cal evitar qualsevol perill de confusió.
46. Per a fer el ritu de la comunió hom observarà les prescripcions del Ritual Romà sobre la sagrada comunió fora de la missa.38 Sovint cal recordar als fidels que, àdhuc rebent la comunió fora de la celebració de la Missa, estan units al sacrifici eucarístic.
47. Si és possible, per a la comunió es farà servir pa consagrat el mateix diumenge en la missa celebrada en un altre lloc i traslladat per un diaca o un laic en algun recipient (pixis o copó) i col·locat al sagrari abans de la celebració. També es pot fer servir pa consagrat en l’última missa celebrada allí. Abans del Parenostre, el ministre s’atansa al sagrari, al lloc de la reserva eucarística agafa el copó amb el Cos del Senyor, el posa damunt la mesa de l’altar i introdueix el Parenostre, llevat que en aquest moment es faci l’acció de gràcies esmentada en el núm. 45, 2.
48. El Parenostre sempre és recitat o cantat per tothom, fins i tot quan no es distribueix la sagrada comunió. Es pot fer el ritu de la pau. Després de la distribució de la comunió «es pot fer, segons l’oportunitat, un silenci sagrat durant una estona o bé dir un salm o un cant de lloança».39 També es pot fer l’acció de gracies de què parla el núm. 45, 1.
49. Abans que l’assemblea s’acabi, es fan els anuncis o notícies referents a la vida parroquial o diocesana.
50. «Mai no es podrà valorar prou la importància capital de la reunió dominical com a font de la vida cristiana personal i comunitària i com a testimoniatge proposat per Déu: aplegar tothom en el Fill Jesucrist.
Tots els cristians han de tenir la convicció que no poden viure la fe ni participar de la missió de l’Església universal de la manera que els és pròpia si no es nodreixen del pa eucarístic. Igualment han d’estar convençuts que la reunió dominical és per al món un signe del misteri de comunió que és l’Eucaristia».40
Aquest Directori, preparat per la Congregació per al Culte Diví, el Summe Pontífex Joan Pau II l’ha aprovat i l’ha confirmat el dia 21 de març de 1988 i ha manat que es publiqui.
A la seu de la Congregació per al Culte Diví, 2 de juny de 1988, Solemnitat del Sm. Cos i Sang del Crist.
Paul Augustin Card. Mayer
Prefecte
† Virgilio Noè
Arquebisbe tit. de Voncaria
Secretari
ORIENTACIONS GENERALS AL RITUAL DE «CELEBRACIONS DOMINICALS I FESTIVES EN ABSÈNCIA DE PREVERE»41
(Secretariat Nacional de Litúrgia, CEE, 1992)
1. En algunes circumstàncies i llocs és difícil assegurar la celebració eucarística els diumenges i festes de precepte. La manca de preveres impossibilita que
