En tot cas, l’acció de gràcies no ha de tenir la forma d’una pregària eucarística. Els textos del prefaci i de les pregàries eucarístiques continguts en el missal no es poden usar.
D) Ritu de la comunió
22. Acabades l’oració universal i l’acció de gràcies, si ha tingut lloc, s’estenen els corporals sobre l’altar. El ministre s’acosta al tabernacle i pren el copó amb la santíssima Eucaristia, ho posa sobre els corporals i fa una genuflexió.
23. Seguidament, si abans no ha tingut lloc l’acció de gràcies, agenollat juntament amb els fidels, canta un himne eucarístic o un salm, o recita una pregària litànica adreçada a Crist present en l’Eucaristia.
24. Acabat el cant o la recitació, si ha tingut lloc, el ministre, dret, invita a recitar o cantar el Parenostre, que recita o canta tota l’assemblea.
25. Després, si es jutja oportú, invita els fidels a donar-se la pau amb aquestes o semblants paraules: «Doneu-vos fraternalment la pau». I tothom es dona la pau de la manera acostumada.
26. Tot seguit, el ministre obre el copó, fa genuflexió i mostra el pa eucarístic a tothom, tot dient: «Aquest és l’Anyell...». Tothom respon: «Senyor, no soc digne...». Si el ministre combrega diu en veu baixa: «El Cos del Crist em guardi per a la vida eterna», i amb reverència pren ell mateix el sagrament.
Acostant-se als qui van a combregar, amb l’hòstia una mica elevada, la mostra a cada un dient-li: «El Cos del Crist». El qui combrega respon: «Amén», i rep el sagrament.
27. Mentrestant es pot cantar un cant de comunió.
28. Acabada la distribució de la comunió el ministre, tornat cap a l’altar, recull les partícules sobrants en el copó i es purifica els dits, si cal. Després guarda el sagrament en el tabernacle, fa una genuflexió i torna al seu lloc.
Aleshores si es jutja convenient es pot observar un breu moment de silenci.
29. També es pot fer l’acció de gràcies si no s’ha fet després de l’oració dels fidels o abans del Parenostre. Per a l’acció de gràcies es pot usar qualsevol dels cants de lloança, salms o himnes o lletanies que s’usen amb aquest fi.
30. A continuació del silenci sagrat o de l’acció de gràcies, si ha tingut lloc en aquest moment, el ministre invita els presents a pregar i diu l’oració de postcomunió del dia.
F) Comiat
31. Acabada l’oració postcomunió es donen els avisos i les notícies que afecten la vida parroquial o diocesana. Es pot també advertir la finalitat de la col·lecta, si es fa, per fer-la a la sortida.
32. Si sembla oportú es pot fer en aquest moment un cant en honor de la Mare de Déu.
33. Finalment, el ministre, si és diaca, girat cap al poble el saluda i el beneeix amb la fórmula pròpia. Si és laic, demana la benedicció de Déu i se senya, tot dient: «El Senyor ens beneeixi, etc.».
Aleshores, feta la deguda reverència, el ministre es retira.
RESOLUCIONS I MISSATGE DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE
(Conferència Episcopal Tarraconense, 4 juny 1995)
65. El Concili recomana que es faci un esforç per coordinar els horaris i el nombre de les celebracions, en funció de les necessitats dels fidels, del nombre de preveres i de la qualitat de les celebracions. Es tindrà cura de no suprimir l’Eucaristia en els pobles petits, encara que a tal fi calgui reduir el nombre de celebracions en les grans ciutats. Si el nombre de preveres no permet d’assegurar de cap manera l’assemblea dominical eucarística en totes les comunitats, el bisbe de cada Església, amb el seu presbiteri, estudiarà la conveniència d’aplicar el Directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere.
INSTRUCCIÓ SOBRE ALGUNES QÜESTIONS REFERENTS A LA COL·LABORACIÓ DELS LAICS AL MINISTERI DELS SACERDOTS
(Joan Pau II, 13 agost 1997)
Article 7
Les celebracions dominicals en absència del prevere
§ 1. En alguns llocs les celebracions dominicals (CIC, càn. 1248, § 2.) són guiades, per manca de preveres o diaques, per fidels no ordenats. Aquest servei, vàlid i alhora delicat, és exercit segons l’esperit i les normes específiques emanades per la competent autoritat eclesiàstica.44 Per guiar les esmentades celebracions el fidel no ordenat haurà de tenir un especial mandat del bisbe, el qual tindrà cura de donar les oportunes indicacions sobre la durada, el lloc, les condicions i el prevere responsable.
§ 2. Aquestes celebracions, els textos de les quals han de ser els aprovats per la competent autoritat eclesiàstica, es configuren sempre com solucions temporals.45 És prohibit inserir en llur estructura elements propis de la litúrgia sacrificial, sobretot la «pregària eucarística» encara que sigui en forma narrativa, per no provocar errors en la ment dels fidels.46 Amb aquesta finalitat ha de ser sempre subratllat als participants a les celebracions que aquestes no substitueixen el Sacrifici eucarístic i que el precepte festiu se satisfà solament participant a la santa missa.47 En aquests casos, on les distàncies i les condicions físiques ho permeten, els fidels han de ser estimulats i ajudats a fer els possibles per a complir el precepte.
CARTA APOSTÒLICA «DIES DOMINI»
A L’EPISCOPAt, AL CLERgat i ALS FIdELS SOBRE LA SANTIFICACIÓ DEL diumenge
(Joan Pau II, 31 maig 1998)
Assemblees dominicals en absència del sacerdot
53. Queda el problema de les parròquies que no els és possible fruir del ministeri d’un sacerdot que celebri l’Eucaristia dominical. Això passa sovint en les Esglésies joves, on un sol sacerdot té la responsabilitat pastoral dels fidels escampats en un vast territori. Poden donar-se també situacions d’emergència en els països de secular tradició cristiana, quan la rarefacció del clergat impedeix d’assegurar la presència del sacerdot en cada comunitat parroquial. L’Església, considerant el cas d’impossibilitat de la celebració eucarística recomana la convocació d’assemblees dominicals en absència del sacerdot,48 segons les indicacions i les directrius donades per la Santa Seu i confiades, per a llur aplicació, a les Conferències episcopals.49 Amb tot, l’objectiu ha de romandre la celebració del sacrifici de la missa, l’únic veritable acompliment de la Pasqua del Senyor, l’única realització completa de l’assemblea eucarística que el sacerdot presideix in persona Christi, partint el pa de la Paraula i de l’Eucaristia. Es prendran, doncs, a nivell pastoral, totes les mesures necessàries perquè els fidels que en són habitualment privats puguin beneficiar-se’n el més sovint possible, ja sigui afavorint la presència periòdica d’un sacerdot, ja sigui valorant totes les oportunitats per organitzar l’aplec en un lloc central, accessible a diversos grups llunyans.
EXHORTACIÓ Apostòlica POSTSINODAL «SACRAMENTUM CARITATIS»
(Benet XVI, 22 febrer 2007)
Assemblees dominicals en absència del sacerdot
75. Quan s’aprofundeixi en el sentit de la celebració dominical per a la vida del cristià, es planteja espontàniament el problema de les comunitats cristianes en què falta el prevere i on, per tant, no és possible celebrar la santa missa el dia del Senyor. En relació amb aquest fet, s’ha de reconèixer que ens trobem davant de situacions força diferents les unes de
