sol·licitar la llibertat sota fiança perquè en Julian vingués a viure amb mi i la seva companya o només amb un de nosaltres. La situació és segura ja que en Julian no pot anar enlloc, amb tots els aeroports tancats, però de totes maneres li van denegar la petició. La fiscalia dels Estats Units va dir que les obligacions del Regne Unit en matèria de drets humans no eren aplicables a en Julian. No són aplicables a un pres preventiu que no ha comès cap delicte al Regne Unit i que corre el risc d’agafar la Covid-19 en una presó de màxima seguretat. És una vergonya.
Srećko: És escandalós. És tan evident, que és una degradació de la democràcia i dels drets humans… És clarament un intent d’aïllar i silenciar encara més en Julian. Vaig estar investigant sobre diversos virus a WikiLeaks i em va sorprendre la quantitat de material que WikiLeaks havia publicat sobre la grip porcina, l’Ebola i la grip aviària, amb la qual el govern polonès va infectar persones sense sostre per provar la vacuna. En la situació actual, si es troba a faltar alguna veu és la d’en Julian. Potser ens podries explicar com estava quan el vas veure per última vegada.
John: El Consell d’Europa va emetre una sol·licitud perquè alliberessin en Julian i perquè aturessin l’extradició, i l’ONU, sota els auspicis del relator sobre la tortura i el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, ha declarat diverses vegades que s’ha d’aturar l’extradició amb l’aval de dades factuals.14 Dels deu anys que fa que en Julian és víctima d’una detenció arbitrària, set dels quals els va passar a l’ambaixada de l’Equador. Des de fa onze mesos és en una presó de màxima seguretat. En Julian no ha comès cap delicte. El cas de Suècia el van tancar tres vegades. Pel que fa al cas del Regne Unit, hi va haver una conspiració documentada entre el Servei de la Fiscalia de la Corona i l’autoritat fiscal sueca.15 Es tracta d’una injustícia contínua que ha cobert de vergonya i deshonra la justícia britànica i sueca. Els pobles anglesos van fer un gran regal a la civilització mundial quan, fa set-cents noranta anys, van establir un escut [la llei] entre el poble i el rei. Aquest escut, que funciona en ambdós sentits, s’ha anat abandonant progressivament en el cas de Julian Assange. És una tragèdia.
Srećko: El que està passant a en Julian és una autèntica conspiració i una injustícia. Pel que fa a la decisió judicial d’ahir, què ens pots revelar sobre els propers passos? L’equip legal apel·larà? Es portarà a un tribunal superior? Què passarà amb l’audiència prevista per finals de maig o juny? El que és evident és que els testimonis dels Estats Units ara no poden venir al Regne Unit.
John: Suposo que hi haurà una apel·lació a través d’una revisió judicial al Tribunal Superior, que hauria de ser més conscient del que és just, humà i apropiat. El Tribunal Superior té l’autoritat necessària per fer valdre els drets de la justícia sense haver de témer que el contradigui un tribunal superior. Espero que en Julian pugui venir a casa amb la seva família i pugui estar amb tu i amb mi, sempre que seiem a dos metres de distància, és clar.
Srećko: No paro de pensar que en Julian pateix de manera continuada l’aïllament que ara experimentem nosaltres, però d’una manera molt pitjor. Quan era a l’ambaixada de l’Equador no podia ni anar a fer una volta. El primer cop que vaig conèixer la tecnologia que ara fem servir, Zoom, va ser gràcies a ell. Feia servir Zoom des de la situació d’aïllament per actuar i influir en el món exterior. Potser ens podries explicar què és el que va donar forma a la seva comprensió de la tecnologia i la geopolítica, des que era a Austràlia fins que es va mudar a Europa, i com va acabar fundant WikiLeaks.
John: Sincerament, no ho sé. Un dia em va trucar i em va dir que volia començar WikiLeaks, fent servir Tor per protegir l’anonimat de la gent si volien fer filtracions. Sempre parlàvem de la situació i de l’estat del món, però no teníem accés al tipus d’informació que hi havia als telegrames. Aquella informació va donar a tothom una visió del món geopolític i de la manera com se subornava, s’intimidava i se seduïa els que en formaven part per servir els interessos dels Estats Units. Però en la seva època de hacker, en Julian va descobrir alguns procediments per determinar objectius militars que feien servir els generals de l’exèrcit dels Estats Units, com ara la frase «El poble iraquià ha de sentir la pressió de la guerra». En el cas de Bagdad, això significava l’explosió d’un refugi en què 365 dones i nens van perdre la vida. En Julian tenia un sentit molt profund de la justícia al món, i la seva determinació va fer possible la justícia per a molta gent. En són un exemple els habitants de les illes Maurici que, amb l’ajuda dels telegrames, van guanyar un cas contra el Regne Unit al tribunal de justícia internacional per la despossessió dels seus habitatges.16 Un altre exemple és l’abocament de residus tòxics a la costa africana per part de Trafigura, que va arruïnar la vida dels habitants de la zona.17 En Julian i WikiLeaks van fer sortir a la llum aquestes informacions i van fer possible la persecució dels responsables d’aquests delictes. La cruel ironia de tot plegat és, per descomptat, que amb en Julian no se n’hagi fet, de justícia.
Srećko: Vaig trobar un document del 2009 a WikiLeaks que explica que els Estats Units van voler importar els genomes de virus com l’Ebola i el Marburg.18 Tal com va comentar fa poc Slavoj Žižek, el que necessitem ara mateix és un Julian Assange xinès que pugui filtrar informació del que està passant realment amb la Covid-19, qui està explotant la situació actual i amb quin objectiu. Què en penses, del paper de la propaganda pel que fa a la pandèmia de la Covid-19?
John: Sembla que la Covid-19 ens ha dut a comunicar-nos i a llegir d’una manera voraç per internet per distingir el que és creïble del que és bàsicament propaganda. Cada dia llegeixo diversos informes a internet per intentar trobar una lògica sobre què és millor que fem, si és bo que ens trobem amb gent, que ens rentem les mans o que ens procurem una reserva de cloroquina. Em fa l’efecte que començarem a deixar encara més de banda els mitjans de comunicació tradicionals.
Srećko: Un cop, a l’ambaixada de l’Equador, quan encara era possible visitar en Julian, em va explicar que, quan vivia a la gran Austràlia, se sentia aïllat intel·lectualment i la manera que va trobar per sortir-ne va ser el hackeig per internet. Això va ser als vuitanta: en Julian va entendre molt d’hora internet com a eina de possible emancipació. A les seves memòries, publicades no fa gaire, Edward Snowden parla d’una manera similar sobre el fet que en els primers anys d’internet tot semblava possible. Creus que ara en podríem redescobrir les potencialitats?
John: Internet és una meravella increïble d’enginyeria i ha facilitat els mitjans a partir dels quals gent de tot el món pot intercanviar idees. Ara bé, l’administració de les empreses de xarxes socials ha estat deficient. A Austràlia hi ha proteccions de privacitat, però no les apliquen, i Google hi recull quantitats descomunals de dades. L’administració d’internet és una deficiència del nostre govern que es pot rectificar d’una manera molt simple: només hem d’insistir en el fet que les dades són nostres. A Israel i a Singapur es fan servir els mòbils per rastrejar la ubicació de les persones i les infeccions de coronavirus. Aquestes regulacions administratives permeten a l’estat obtenir uns coneixements excepcionals del que fem i deixem de fer. Cada pas que fem i cada relació que tenim queda registrada en el temps i l’espai, i l’estat pot fer servir aquesta informació de la manera que vulgui. Cada cop és més habitual, fins i tot per a les empreses de relacions públiques, recollir dades per tal de conèixer els hàbits de les persones i estimular-les cap a una certa direcció. Aquests són els problemes que haurem d’afrontar en el futur. La meva feina actual, en realitat, és molt limitada: fer tot el possible perquè en Julian vingui a casa. Per poder fer la meva feina, he acumulat un coneixement que afirma que els Estats Units tenen tres vies d’acció. La primera és l’opressió i la intimidació dels editors, de les publicacions i dels periodistes. La segona és el segrest judicial de persones que tenen capacitats tècniques que els Estats Units desitgen; per exemple, Meng Wanzhou, de Huawei, Ola Bini, de l’Equador, i Michael Lynch, del Regne Unit. La tercera via, per dir-ho d’una manera clara, és l’execució extrajudicial de persones. L’últim gran exemple d’aquesta via és el general Soleimani, però
