és a dir, el conjunt de representacions socials, valors i símbols, amb què ens reconeixem nosaltres, veiem els immigrants i orientem la nostra acció. Entre totes aquestes dimensions es dóna una interrelació profunda, sense determinisme per part de cap d’elles. Un procés d’inserció és, més aviat, el resultat de les dinàmiques socials que es generen com a conseqüència de les tendències, més o menys inclusives, que operen en aquestes dimensions.
La inserció social dels immigrants és un procés conformat per factors «macro», estructurals i institucionals, i per factors «micro», com la sociabilitat informal de les xarxes socials dels immigrants. Entre els primers, cal fer esment del mercat de treball, les tendències econòmiques, la normativa d’estrangeria i les polítiques públiques que, amb la seua acció u omissió, donen lloc a un determinat tipus d’inserció. Tanmateix, aquestes tendències més generals són concretades i modulades de forma diversa segons els distints «contextos locals» (un barri, una ciutat o una regió) i les diferents estratègies dels actors. En aquest sentit, la recerca que es presenta s’inscriu en l’èmfasi creixent que, des de diferents perspectives, es dóna al nivell d’anàlisi «meso», entès com l’escala intermèdia de constitució de relacions i processos socials, entre els individus i els sistemes socials. Des de l’anàlisi de les migracions s’ha destacat la importància d’un enfocament que incorpore com a variables centrals, tot i que no úniques, els contextos concrets d’immigració i la densitat de les relacions socials (xarxes formals i informals).[3]
A més a més, la inserció social és un procés on intervenen diversos actors que podem agrupar, a efectes expositius, en dos blocs grans i heterogenis: la societat receptora i els col·lectius d’immigrants. Quan des de mitjans oficials i acadèmics s’insisteix en la responsabilitat de l’immigrant en la seua inserció, cal destacar que la inserció social suposa una relació profundament desigual. Nosaltres, com a societat receptora, tenim la posició dominant i els immigrants constitueixen una minoria, estranya i estrangera, que intenta fer-se un lloc social des del qual iniciar una nova vida. Per tant, la responsabilitat en el bon o mal resultat del procés d’inserció és també desigual. Per altra banda, que els immigrants constituesquen una minoria no fa d’ells simples vectors passius de les tendències estructurals i institucionals. Les persones immigrants, els grups familiars i els col·lectius, desenvolupen una diversitat d’iniciatives i estratègies per a aconseguir una inserció més satisfactòria o menys costosa, en termes econòmics i socioculturals.
Aquesta recerca destaca la dimensió de la sociabilitat dintre del procés d’inserció dels immigrants. Entendrem per sociabilitat el conjunt de relacions, pràctiques i agrupaments socials que es donen i es desenvolupen en l’àmbit intermedi entre el nucli familiar i els àmbits de l’Estat i el Mercat, altament formalitzats i amb lògiques pròpies. Unes pràctiques i relacions socials que, sovint, es troben inscrites en les formes de viure quotidianes i que conformen grups i/o xarxes socials.[4] Adscriurem al camp de la sociabilitat fenòmens tan diversos com l’associacionisme voluntari, les relacions veïnals, les xarxes socials, els grups ètnics i els col·lectius i/o comunitats ètniques d’àmbit local. La sociabilitat, així definida, «dota d’especificitat la trama organitzativa de cada societat concreta» (Cucó, 2004: 126). Les formes de sociabilitat són dinàmiques i varien segons els contextos socioculturals i històrics. El seu desenvolupament i canvi està lligat al de les estructures socials i institucionals més amples, que les penetren, les modulen i les conformen. Al mateix temps, la sociabilitat que ordena el que passa en els contextos de copresència i d’interaccions cara a cara, es troba a la base i fa possible el funcionament quotidià de les estructures i les grans institucions.
La sociabilitat constitueix un àmbit intermedi de relacions i processos socials, entre els individus i grups, les estructures i les tendències «macro» i els contextos locals on es realitza la inserció dels immigrants. Com a tal «instància» de mediació, el conjunt de relacions i pràctiques socials que hem definit com a sociabilitat modulen, concreten i donen forma al resultat dels factors i les tendències socials estructurals. Els diversos actors utilitzen els recursos que els proporciona la sociabilitat per a establir, amb desigual fortuna, estratègies i accions, grups i moviments que influeixen sobre aqueixes tendències més generals.[5] Al mateix temps, les formes de sociabilitat són modulades, modificades i ajustades a les situacions i necessitats que es deriven dels factors «macro», estructurals i institucionals. Aquest paper d’instància mediadora de la sociabilitat és particularment rellevant pel que fa a fenòmens com la immigració i el procés d’inserció urbana dels immigrants.
A favor d’aquesta opció analítica podem assenyalar, almenys, quatre raons. Als darrers temps, s’ha destacat, sovint de forma unilateral, el caràcter descontextualitzat i deslocalitzat, individualitzat i sense arrels, de les relacions pròpies del món de la globalització. Tanmateix, la sociabilitat continua essent bàsica per al funcionament d’aquest món, tot i que transformada.[6] Les actuals migracions són, entre altres coses, una expressió exacerbada de les tendències a la deslocalització, la mobilitat transnacional i el consegüent desarrelament. Alhora, les migracions es realitzen mitjançant un conjunt heterogeni de xarxes socials transnacionals, que s’ordenen segons regles i trets culturals compartits, amb una enorme importància del flux migratori com a organitzador social.
Per altra part, segona raó, la sociabilitat constitueix un element bàsic per a analitzar i comprendre el procés d’inserció social dels immigrants. La sociabilitat específica d’aquests, amb les seues formes de xarxes, grups, col·lectius o comunitats i associacions, expressa alhora que conforma les seues estratègies d’inserció, els recursos amb què compten i la forma d’utilitzar-los. A més, ens interessa esbrinar quines conseqüències té la presència dels nous veïns sobre la sociabilitat de la ciutat. Hi ha una sociabilitat compartida i comuna entre immigrants i autòctons? Sobre quines bases es construeix? O, al contrari, el que s’aferma són espais de sociabilitat específics, menys o més tancats?
Una tercera raó per a destacar la dimensió de sociabilitat en aquesta recerca és la importància que té a l’àmbit urbà. Els indrets com ara els carrers, els parcs i jardins, són espais on es donen les situacions de copresència que volem estudiar entre veïns autòctons i immigrants. Sovint aquesta copresència adopta la forma d’urbanitat, pròpia de la multitud de la gran ciutat, però aquest tipus de sociabilitat no esgota totes les que es donen en situacions urbanes, com ens mostren les relacions familiars, amicals, veïnals i comunitàries diverses. Això conforma un complex entramat de xarxes socials, relacions i percepcions que es modulen de forma diversa. La inserció urbana dels immigrants, per a bé o per a mal, també es fa a la porta de les escoles, al parc del barri o a la sala d’espera del centre de salut.
Atesos aquests trets (quarta raó), el coneixement i estudi de la sociabilitat en un context urbà ens pot donar indicacions valuoses sobre el procés d’inserció dels immigrants. Des de la indiferència cortès i despersonalitzada dels espais públics als comportaments dels ambients fortament etnificats, a quines necessitats responen les diferents fenòmens i formes d’actuar? Quines són les diferents estratègies d’inserció que s’apliquen? Quins són els problemes amb què s’enfronta un procés d’inserció? I no menys important, quina és la vivència dels actors d’aquests problemes? Farem de la sociabilitat el nostre fil d’Ariadna que ens conduesca pel laberint de relacions, interaccions banals i desplaçaments entre espais funcionalment diferenciats que conformen la vida quotidiana de les nostres ciutats.
Explicar i comprendre la inserció urbana dels immigrants requereix d’una confluència de mirades i de disciplines, particularment de la sociologia i de l’antropologia urbanes, que es concreta en un pluralisme d’estratègies i mètodes de recerca en funció de la diversitat de vessants dels fenòmens objecte de la recerca.
A
