una part del veïnat. Es tanca el capítol amb una reflexió sobre les condicions que poden fer possible una Russafa multicultural, comuna i acollidora per a tothom, un projecte que més enllà de les condicions concretes del barri planteja la necessitat d’una política d’integració concreta, participativa i descentralitzada.
A tall de conclusió, al capítol final es presenten els resultats més importants de la recerca, s’apunten respostes a alguns dels interrogants plantejats i s’avancen elements per a un coneixement i una valoració dels fenòmens urbans relacionats amb la immigració més ajustats a la realitat, més respectuosos i més inclusius envers els nous veïns.
[1] Els conceptes, teories i «quadres de comprensió» presents al text no constitueixen uns elements fixats des de l’inici del treball sinó que es conformen a requeriment dels interrogants que obri la recerca, de les seues necessitats, i de la confrontació dels resultats amb els conceptes i teories més esteses sobre la inserció urbana dels immigrants. Així, conceptes com xarxa social, comunitat, grup ètnic, barri multicultural i negoci ètnic, s’aniran definit al llarg del text, en funció i al fil de la narració dels problemes concrets que els han suscitat.
[2] Vegeu Giménez (1996, 2003), De Lucas (1998, 2001b), Delgado (1998) i Torres (2002).
[3] Bona part de la literatura sociològica sobre les xarxes dels migrants, els enclavaments ètnics i altres fenòmens que s’abordaran al text destaquen la importància dels contextos locals i de les «oportunitats» concretes. Vegeu, entre altres, Portes i Böröcz (1992) i Gurak i Caces (1998). Per altra banda, Portes (2004) fent-se ressò d’una opinió àmpliament estesa, propugna el «desenvolupament de conceptes i teories de nivell mitjà» per a l’estudi i la investigació de les migracions internacionals.
[4] En realitat, un grup pot considerar-se un tipus especial de xarxa social. Tanmateix, com destaca Cucó (2004: 124) cada tipus de conceptualització comporta mirades relativament distintes. Quan es parla de grup s’assumeix, sovint de forma implícita, que es coneixen els membres i els límits del grup. Estudiar aquestes entitats com a xarxes ens permet observar les relacions socials que uneixen les persones. En aquesta recerca combinarem una mirada i l’altra.
[5] El concepte de sociabilitat no esgota el problema sociològic de la mediació i/o estructuració «macro-micro». Hi ha uns altres fenòmens i conceptes a considerar. Entre els més estretament vinculats a la sociabilitat, podríem apuntar la societat civil, els contextos locals, els «quadres d’interacció»... En relació als debats actuals sobre la integració de perspectives «macromicro» i entre sistema i acció, Da Costa considera més productiu, «pensar els tipus de relació entre estructura i acció com a variables, el que fa possible, així, constituir en objecte de recerca, teòrica i empírica» les formes concretes que adopta en cada cas (Da Costa, 1999: 488).
[6] Les tendències a la deslocalització, al desarrelament i la uniformització, pròpies de la globalització, augmenten en els actors socials la necessitat de «localització» i de tenir «un lloc al món», és a dir, d’arrels i d’una identitat, tant per motius utilitaris com simbòlics. No es tracta d’una anomalia de la globalització, sinó de diferents vessants del mateix fenomen. Com diu Castells en referència a la identitat, junt amb el procés de globalització i de societat xarxa «s’ha experimentat un marejol de vigoroses expressions d’identitat col·lectiva que desafien la globalització i el cosmopolitisme en nom de la singularitat cultural i del control de la gent sobre la seua vida i entorns» (Castells, 1999: II-24).
[7] La utilització d’aquestes tècniques va tenir una evolució al llarg del temps molt deutora de la meua progressiva inserció al barri i de l’aprofundiment del meu treball. Els primers mesos vaig fer entrevistes gravades semiestructurades i àmplies, individuals o grupals, als informats claus, i una observació d’un tipus, diguem-ne, general. Més tard, a partir de 2003, faig un ús més escàs de les entrevistes enregistrades i utilitze molt més el registre sistemàtic al diari de camp. La meua relació més quotidiana i informal, feta de trobades casuals al carrer o a un comerç, em va obligar al registre sistemàtic. La major part de les entrevistes gravades es realitzaren l’any 2002, però també en 2003 i 2004. A l’annex 5 es relacionen les persones entrevistades, la data de l’entrevista, el tret o trets que fan significativa l’opinió de la persona i el tipus d’enregistrament (sonor, notes, etc.)
Agraïments
Aquest llibre és, com tots, fill d’un context. L’any 2001 comptàvem amb estudis sociodemogràfics i sectorials sobre la immigració, però no sobre la inserció urbana dels immigrants. Tanmateix, la meua experiència en les organitzacions d’acollida i la literatura científica em mostraven la importància dels aspectes específicament urbans i de sociabilitat en el procés d’inserció dels immigrants. Com a veí de Russafa, jo ho vivia tots els dies. La concessió d’una beca FPU de la Secretaria d’Estat d’Educació i Universitats em va permetre aprofundir en el procés de transformació de les nostres ciutats de la mà dels nous veïns i veïnes i, concretament a València, objecte de la recerca. Aquest treball es va plasmar en la meua tesi doctoral, Àmbit urbà, sociabilitat i inserció social dels immigrants. El cas de Russafa (València), sota la direcció de Josepa Cucó (Universitat de València, 2005). El text que ara es publica, Nous veïns a la ciutat, n’és una àmplia síntesi, que va obtenir el segon guardó del Premi d’Investigació Cultural «Marqués de Lozoya» 2005, atorgat pel Ministeri de Cultura.
Aquest llibre té reconeixements i deutes diversos. Durant el temps de la meua beca, d’abril de 2001 a abril de 2005, vaig estar adscrit al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, que va constituir un marc acollidor i estimulant. Igualment, les estades com a investigador a MIGRINTER, Université de Poitiers, CEETUM, Université de Montréal, i CEDIME, Universitat Autònoma de Barcelona, m’han permès conèixer altres experiències, realitzar la comparança entre la inserció urbana a València i a altres ciutats, com Barcelona i Mont-real, i enriquir les meues perspectives.
Entre els dèbits d’aquest llibre, n’hi ha dos que mereixen ser destacats. Un és col·lectiu i s’adreça als veïns i veïnes de Russafa que m’han fet partícip de les seues opinions, preocupacions i esperances. L’altre és personal. Vull agrair a Josepa Cucó la seua atenció i disponibilitat, així com la lectura acurada i els suggeriments que han contribuït a la millora del text. La recerca s’ha enriquit, també, amb els comentaris de companys i companyes del Departament de Sociologia i Antropologia Social i del Grup d’Estudis sobre Ciutadania, Immigració i Minories Ètniques de la Universitat de València, amb els quals he compartit investigacions i preocupacions sobre la inserció dels immigrants. Igualment, el text incorpora els coneixements, les relacions i la mirada sobre el veïnat immigrant que em proporcionaven anys de compromís cívic, així com comentaris i suggeriments de companys i companyes de la Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants de València i del Grup d’Immigració de Revolta. L’enumeració personal faria massa extensa aquesta nota i els deutes intel·lectuals apareixen explicitats al text. A tots i totes el meu agraïment.
Vull donar gràcies també a Eva Mestre per la correcció lingüística del manuscrit presentat al Premi «Marqués de Lozoya» i a Dídac Ballester per la cartografia.
Aquest llibre està dedicat als meus pares, per la seua estima i suport, i als russafins de tota la vida i als novíssims russafins, autòctons i immigrants, compromesos a fer de Russafa un barri multicultural i acollidor per a tothom.
PRIMERA
