com a més rellevant. S’hi ha utilitzat de forma sistemàtica la comparació entre ciutats, barris, col·lectius d’immigrants, xarxes socials, etc. La comparança ens mostra les especificitats i els trets comuns dels fenòmens que ens interessen, ens dóna la base per a formular proposicions de tipus més general i realitzar un contrast crític respecte a diverses teories sobre la inserció urbana dels immigrants.
L’estratègia d’investigació qualitativa em portà a instal·lar-me al barri, on vaig viure des de les primeries de 2002 fins al final de 2005. S’han fet entrevistes, individuals i de grup, anàlisis de discursos, però vull destacar el paper central de l’observació participant.[7] Tot i que coneixia el barri i hi havia tingut contactes des de feia anys, va ser la convivència quotidiana la que em va permetre observar les conductes, les accions i interaccions en situacions socialment definides, com el Mercat, la plaça de M. Granero o la «zona mora». Igualment, ser veí i viure al barri m’ha proporcionat una base per a una comprensió i interpretació adequades del sentit que els diferents veïns donen a la seua acció i la significació social d’aquesta. El que els meus veïns m’han contat m’ha ajudat a explicar-me el que passa a Russafa, i les meues observacions em feien comprendre el que la gent em deia. Al text es combinen aquestes dues perspectives, una de més èmic i l’altra ètic, d’acord amb la conceptualització de Harris. Així, en qüestions com l’anàlisi de l’ús i gaudiment dels espais públics, es combina una descripció quasi etnogràfica que pretén aportar el punt de vista dels actors i una perspectiva analítica d’aquest mateix material.
Aquest text s’estructura en dues parts corresponents als dos àmbits territorials de la investigació, la ciutat i el barri. La primera part està dedicada a la ciutat i més específicament a la inserció residencial dels nous veïns i a alguns dels fenòmens de sociabilitat, comuna i específica, que la caracteritzen. Al capítol primer s’abordaran algunes qüestiones generals que conformen la mirada d’aquesta recerca. Qui és immigrant? Com es construeix la figura del foraster a la ciutat, avui l’immigrant extracomunitari? La inserció urbana dels nous veïns ens remet a una pluralitat de dimensions de les que aquesta recerca privilegia els aspectes residencial i de sociabilitat. Això ens situa al bell mig de la complexa interacció entre espai urbà i relacions socials en el procés d’inserció dels immigrants. A aquest respecte es comentaran les aportacions de la tradició de l’Escola de Chicago i la conformació d’un «sentit comú», un conjunt de representacions sobre el procés d’inserció residencial i de presumpcions sobre les dinàmiques socioespacials que es generen. Un dels fils conductors de la nostra anàlisi serà el contrast crític entre aquest sentit comú i els trets de la inserció urbana dels immigrants que ens mostra la nostra investigació.
El segon capítol està dedicat a la inserció residencial dels nous veïns a València. Es comentaran els trets generals de la immigració extracomunitària a València i de la seua inserció residencial. El mapa de la València immigrant ens mostra una diversitat de tipus de barris que concentren immigrants i que, en diferent mesura, han esdevingut barris multiculturals. Aquest tipus de convivència residencial, diferent del model de barri ètnic i també del d’inserció segregada, ha generat una copresència quotidiana als carrers i els espais públics de la ciutat.
Tant en termes de distribució espacial com de dinàmiques socials, hi ha un ampli ventall de processos d’inserció urbana. Al tercer capítol s’analitzen les experiències de Barcelona i Mont-real, dos casos d’interès per les similituds i els contrastos que presenten respecte a València. A partir de la comparança entre aquestes ciutats s’apunten una sèrie de reflexions generals sobre les dinàmiques del procés d’inserció residencial i els factors que les generen, la importància del «context local» que modula de forma diferent aquests factors i els trets que caracteritzen els barris multiculturals.
Dedicarem el quart capítol a la inserció dels immigrants en els espais públics que constitueixen, a les ciutats multiculturals, uns dels àmbits principals de socialització en la diferència i d’interacció amb estranys. La nostra anàlisi es basa en dos casos concrets a València amb dues estratègies diferents d’ús i apropiació de l’espai públic, copresència i ús exclusiu, que es confronten amb experiències d’altres ciutats. Quins trets adopta la convivència comuna? Com hem de valorar la coprèsencia pacífica però distant que s’hi dóna? I les concentracions ètniques també presents? Es finalitza advocant a favor d’una anàlisi més complexa sobre la diversitat dels espais públics, uns comuns i altres específics, que caracteritzen la ciutat multicultural.
La primera part del text es tanca amb el capítol cinquè, que comenta la situació d’alguns dels col·lectius d’immigrants més importants a València, així com les seues formes d’inserció en la ciutat, utilitzant com a fil conductor el concepte de xarxa social. L’anàlisi comparativa de les xarxes dels veïns equatorians, senegalesos, marroquins i xinesos de València, ens mostra la importància que tenen com a organitzadores socials del flux migratori i del procés d’inserció dels nous veïns.
La segona part del text se centra en els fenòmens de sociabilitat i convivència que genera la inserció dels veïns immigrants al barri de Russafa. Al capítol sisè es presenta la conformació històrica del barri i el procés de transformació accelerada dels darrers anys generat per dues dinàmiques. Una, la consolidació com el barri multicultural de la ciutat, tant pel nombre de veïns immigrants com per la concentració de negocis ètnics. L’altra dinàmica, tot el dèficit d’equipaments que pateix el barri, és la generada pel procés de rehabilitació i nova construcció que la centralitat de Russafa, avui revalorada, empenta.
El capítol setè aborda la inserció residencial a Russafa, amb atenció particular als dos col·lectius que polaritzen els discursos dels veïns autòctons: els «moros» i els equatorians. Es comenta la distribució desigual dels nous veïns a Russafa, amb atenció particular a la concentració urbana de veïns marroquins, als quatre carrers on estan instal·lats els seus negocis ètnics i un dels oratoris de la ciutat, i la conformació en aquest espai d’una comunitat magribina. Igualment, s’analitza la inserció dels veïns equatorians presents en tot el barri i en els espais públics que el caracteritzen, com el Mercat.
Amb els nous temps, la tradició comercial de Russafa ha sofert una transformació singular. En l’actualitat, hi ha quasi dos cents negocis ètnics instal·lats al barri, als quals dedicarem el capítol vuitè. Els negocis ètnics se’ns mostren com un fenomen complex, amb importants implicacions pel que fa al procés d’inserció urbana dels immigrants. Sense negligir l’aspecte econòmic, en l’anàlisi dels negocis ètnics de Russafa es destacaran el seu vessant d’espai de sociabilitat i la seu dimensió identitària i simbòlica, tant respecte al col·lectiu de referència com respecte a la resta del barri.
El capítol novè, les sociabilitats de Russafa, se centra en la convivència als carrers del barri i en la vida associativa. Els carrers de Russafa ens mostren les dues cares de la copresència que es dóna a l’espai del barri: una més fragmentaria i específica, l’altra més unitària i comuna. En aquest capítol analitzarem els fenòmens de sociabilitat informal de carrer dels immigrants, amb una atenció particular als grups de cantó magribins i les dinàmiques que s’hi generen. Al mateix temps, de forma diferenciada segons els col·lectius, es dóna un ús compartit dels carrers i una convivència tranquil·la als espais importants del barri, com el mercat i la plaça M. Granero, de la qual comentarem els trets i els efectes. L’anàlisi de la vida associativa se centra en les organitzacions, discursos i iniciatives protagonitzades pels immigrants i/o més relacionats amb la seua situació en el barri. Parlarem de l’associacionisme dels immigrants i del discurs de les associacions autòctones que han tingut un major protagonisme en els esdeveniments i debats del barri relacionats amb la immigració.
El capítol desè planteja una síntesi de la situació de la convivència al barri i la caracteritza com un procés obert, amb tendències contradictòries pel que fa al procés
