allò que expliques. Esperem que el lector d’aquestes pàgines, al final d’aquest periple per la globalització, també pugui comprendre una mica millor el món que ens ha tocat viure i arribi a compartir la visió segons la qual, a través de l’anàlisi dels valors que ens envolten, podem afavorir un canvi cap a una globalització més justa i sostenible.
Sant Cugat del Vallès, març de 2014
1
6Introducció a la globalització
1. Introducció a la globalització. Imatges d’un món complex
El món d’avui és gaire diferent del que van viure els nostres avis o els nostres rebesavis? Estem vivint realment en un món radicalment diferent del que van viure els nostres avantpassats? En què ha canviat aquest món i quines són les conseqüències que se’n deriven per a les relacions internacionals, l’economia, les cultures o el medi ambient? O per a la manera de fer negocis? Les pàgines següents pretenen explicar les diferents ramificacions d’aquest mot tan emprat, però alhora tan difús i polèmic com és globalització. I, per fer-ho, necessitarem explorar-ne les dimensions, els problemes i les interpretacions. Comencem a respondre aquestes i altres preguntes observant al nostre voltant i explorant alguns exemples d’aquests canvis que hem atribuït a la globalització.
Som a l’octubre de 1998. Un jutge espanyol, Baltasar Garzón, dicta una ordre judicial contra l’expresident i excomandant en cap de les forces armades xilenes, i posteriorment senador vitalici, el general Augusto Pinochet, que aleshores es troba de visita privada a Anglaterra. L’ordre té per objectiu investigar els crims contra la humanitat comesos en el període en què fou cap del govern, posteriors al cop d’estat de 1973. L’ordre de detenció donarà lloc a una llarga disputa jurídica i diplomàtica que acabarà amb un arrest domiciliari a Londres i amb l’extradició, mesos més tard, de l’exdictador cap a Xile, on no es durà a terme cap judici. Per a una part significativa de la societat xilena, la polèmica estava servida: l’ordre judicial i d’extradició eren percebudes no tan sols com una agressió a la sobirania nacional xilena, sinó com una extralimitació del jutge, l’àmbit d’actuació del qual hauria de quedar limitat a les fronteres espanyoles (BBC News, 2001). Fins a quin punt l’acusació és correcta? I fins a quin punt aquesta ordre és un fenomen nou?
Fem un salt en el temps. Som a l’any 2010. Arriba a la xarxa un pseudodocumental ben curiós: Xmas without China (Dwyer, 2012). És la història d’un jove immigrant xinès a Califòrnia que repta els seus veïns a viure el mes d’abans de Nadal sense fer servir ni comprar productes manufacturats a la Xina. És possible? Encara que la resposta és esperable, no per això el documental deixa de ser d’interès. Òbviament, la resposta és no. Veure com una família de classe mitjana ha de desfer-se de joguines, aparells de televisió i productes diversos no deixa de ser una demostració palpable de com en són, de diferents, els hàbits de consum avui. També és una manera de qüestionar-nos fins a quin punt és possible dur a terme iniciatives de consum patriòtic com el Buy American que va promoure el president George W. Bush. És realment possible tornar a consumir productes «fets a casa»? Segons el document, no. D’altra banda, què ens diu aquest fet sobre el grau no tan sols d’interrelació, sinó també d’interdependència –de moment econòmica–, entre països?
Seguim. Un any més tard, el 2011, som a Líbia. Una part important de la comunitat internacional, dirigida per països occidentals amb algun aliat àrab, decideix intervenir en el conflicte que enfronta partidaris i detractors del règim de Moammar al-Gaddafi. No és la primera ni serà l’última intervenció internacional en els afers interns d’un país sobirà. Des del punt de vista jurídic i diplomàtic, el més interessant és el punt de partida legal des del qual la comunitat internacional, amb l’ONU i el seu consell de seguretat al capdavant, decideix donar el vistiplau a l’operació. S’utilitza un recurs del dret internacional que permet la intervenció estrangera per protegir els ciutadans davant dels seus propis dirigents: és l’anomenada responsabilitat de protegir (Bajoria, 2011). Una doctrina contestada, polèmica i de futur incert que, malgrat tot, va ser argüida l’any 2011 en l’operació que va acabar amb el règim dictato-rial del coronel Gaddafi. Què ens diu aquesta intervenció sobre la noció de sobirania al segle XXI? I sobre la capacitat de presentar una proposta conjunta, global, sobre fets d’interès global com són ara els drets de l’home?
Fem un nou salt geogràfic i temporal. Ara som a l’Extrem Orient, al mar del Japó, les aigües del qual arriben a Corea, la Xina i Rússia, a banda del mateix Japó. L’estiu de 2013 arriba als mitjans de comunicació internacionals el greu impacte ecològic i sanitari de la fuita de la central atòmica de Fukushima, incapaç de contenir l’emissió de partícules radioactives que es desprenen del seu nucli, exposat a la intempèrie des del desastre nuclear de març de 2011 (Kubota & Obayashi, 2013). Per bé que Fukushima és una població que mira a les costes del Pacífic, els primers països espantats per les conseqüències d’aquesta fuita són els seus veïns, situats a l’oest de l’arxipèlag japonès. La noció del risc, la seva comprensió i els seus límits geogràfics han canviat per sempre més. La globalització i el desenvolupament tecnològic no tan sols ens acosten el risc, sinó que ens fan cada cop més vulnerables i incapaços de protegir-nos-en. Mentrestant, no deixa d’augmentar el nombre de perills potencials, ecològics, financers, per a la salut pública. Quina sortida tenim per afrontar situacions com la de Fukushima o d’altres de similars, que succeiran en un món superpoblat de centrals (per no parlar d’armes) nuclears, sotmeses a uns protocols de seguretat no sempre homogenis?
En una llista ampliada de transformacions petites i grans que alteren les societats i les formes de viure i de veure el món, hi trobaríem les manifestacions –alguns diran que globals– contra el tancament de l’empresa de serveis informàtics Megaupload a principi de 2012, una empresa amb base a Hong Kong que permetia emmagatzemar i compartir fitxers electrònics de procedència sovint dubtosa i que va deixar d’actuar a partiwr de l’aplicació del projecte de llei SOPA (Stop Online Piracy Act), presentat al Congrés dels Estats Units i que ampliava l’àmbit de persecució i de censura de les activitats considerades criminals a la xarxa.
També, el llarg nombre d’atemptats, amb emplaçaments geogràfics ben diversos, de la franquícia del terror anomenada Al-Qaida des de la dècada dels noranta fins avui.(1) O la proliferació d’empreses de comerç virtual, moltes de les quals situades en països considerats paradisos fiscals, que permeten fer-te arribar de manera més econòmica i sovint més ràpida un producte qualsevol (des de roba fins a llibres, armes o productes de jardineria), naturalment a costa de desertitzar progressivament la base comercial de ciutats i pobles i, inevitablement, la base fiscal sobre la qual se sostenen els anomenats estats del benestar dels països considerats desenvolupats.
Aquesta o altres llistes d’esdeveniments demostren, de manera diàfana, la magnitud de la transformació de la nostra manera de viure i de la comprensió del món que ens envolta. Són fets que en les nostres vides privades sovint passen desapercebuts, però que, vistos en perspectiva, amb la mirada posada en el canvi social que es desenvolupa sota els nostres peus, mostren realment l’alteració radical de les formes d’interrelacionar-nos entre societats i països, els impactes sobre el planeta i els reptes que hem d’afrontar. Comencem, però, a posar noms a aquest entramat de transformacions que anomenem globalització.
2. Marc teòric
2.1 Conceptes centrals
Qualsevol consulta ràpida a la biblioteca, als milers de volums que s’han dedicat a estudiar els límits i les característiques de la globalització, ens permet copsar la dificultat per trobar una definició única que satisfaci els diferents èmfasis i biaixos acadèmics i ideològics dels autors. Tanmateix, sí que podem mirar d’entendre-la a partir dels conceptes als quals normalment fa referència. Així, parlem
