De les eqs. (14) i (17), , . Si N = 3, aleshores . En aquest cas les desviacions de n respecte del valor mitjà (que anomenarem «fluctuacions» entorn de l'esmentat valor mitjà) són importants. Notem que una mesura del valor absolut de les dites fluctuacions és , i del valor relatiu d'aquestes, . La situació canvia dràsticament per a un sistema macroscopic de N = 6.4 x 1023 espins (aproximadament un mol d'espins): ara = 3.2 x 1023, σ = 4 x 1011, , i la distribució de probabilitats esdevé extremadament abrupta entorn de . En efecte, si prenem arbitràriament l'amplària de la distribució com a 2σ (vegeu la fig. 11), aleshores , la qual cosa significa que la distància al llarg de 1'abscissa des de n = 0 fins a l'amplària de la distribució 2σ. ÉS a dir,
Per a N gran, la distribució binòmia ≈ distribució gaussiana. Hem vist que per a una distribució gaussiana, aproximadament el 68% dels valors de n cauen dins d'un interval d'amplària ±σ centrat en , xifra que s'eleva fins al 99.7% per a un interval d'amplària ±3σ. ES pot demostrar que per a una distribució gaussiana, la probabilitat d'obtindré un valor de n que es desvie del valor mitjà en més de ±100σ és de l'ordre de 10-2174 [Rosser, cap. 2]. Com a mitjana, s'hauria de mostrejar doncs un total de 102174 estats microscòpics com el mostrat en la fig. 13 per trobar-ne un el valor de n del qual es desviarà de en més de 100σ. Podem elaborar encara més aquest argument si supo-sem, p. ex., que cada espín canvia d'estat cada 10-12 s, o siga, 1012 vegades per segon.10 L'estat microscopic del sistema de la fig. 13 canvia amb la condició que només un dels N espins canvie de sentit, i la resta roman en les seues posicions originals. Per tant, per a un sistema de 6.4 x 1023 espins hi ha 6.4 x 1023 x 1012 = 6.4 x 1035 canvis en l'estat microscopic per segon. L'edat de la Terra és d'uns 4.5 x 109 anys = 1.42 x 1017 s, la qual cosa permet un total de 1053 estats microscòpics distints en el sistema d'espins. Com a mitjana, per obtindré una desviació de més gran que ±100σ, s'hauria d'esperar un temps de l'ordre de 102174/1053 = 102121 edats de la Terra. Aquest és el significat de la paraula mai en Física Estadística.11
5. Espai fàsic. Sistemes de molts graus de llibertat
5.1 Espai fàsic
En Física Estadística clàssica, el nombre f de coordenades de posició independents necessàries per a definir un sistema s'anomena nombre de graus de llibertat del sistema. Així un conjunt de N partícules puntuals que segueix un moviment 3D té f= 3N, ja que són necessàries tres coordenades de posició per partícula. Per descriure un sistema de N partícules amb coordenades generalitzades qi i moments generalitzats Pi es fa servir un espai de 2f = 3N + 3N = 6N dimensions en el cas d'un moviment 3D. Aquest espai s'anomena espai de fases del sistema o espai Г, a diferència de l'espai μ constituït per les 3 + 3 = 6 dimensions característiques del moviment 3D d'una de les N partícules del sistema. Un punt de l'espai de fases determina l'estat del sistema a través de les posicions i moments de les N partícules.
Com hem vist en la secció 1, l'enumeració dels estats microscòpics possibles d'un sistema és un pas previ a tota descripció estadística. Per tal de procedir a aquesta enumeració, cal subdividir els camps de variació de q i p en intervals discrets , amb (vegeu la fig. 14), on h0 és una constant de dimensions de moment angular [Reif, cap. 2]. L'espai fàsic queda dividit aleshores en cel·les iguals de volum L'espai fàsic accessible és la regió limitada per «hipersuperfícies» definides per funcions del tipus F({q}) = V o f({q,p}) = E, sent-hi V i E el volum i l'energia del sistema, o qualsevol altra que represente una condició de contorn sobre el sistema. L'estat microscopic del sistema s'especifica establint els f valors de q i de p dins dels intervals respectius, és a dir, associant una cel·la de volum de l'espai fàsic de 2f dimensions. A efectes pràctics es pot considerar com un punt representatiu de l'estat microscopic del sistema en l'espai fàsic (vegeu la fig. 14). Una variació en l'espai fàsic accessible al sistema deguda a un canvi en les seues condicions de contorn comporta sempre una variació en el nombre d'estats microscòpics del sistema.
La fig. 15 mostra la trajectòria fàsica en l'espai (x,p) d'una partícula que segueix un moviment 1D amb energia E = p2/2m dins d'una capsa de longitud 2a [de la Rubia i Brey. cap. 2]. Els segments de punts indiquen el canvi quasi instantani en el sentit del moment lineal p de la partícula en col·lidir elàsticament amb les parets de la capsa en x = ±a, considerades aquestes com a barreres «infinites» de potencial. Per simplicitat, s'ha omès la subdivisió en cel·les de la fig. 14 en la trajectòria de la fig. 15.
Figura 14
Figura 15
La fig. 16a representa l'espai fàsic per a un oscil·lador harmònic que segueix un moviment ID amb una energia entre E i E + δE, sent , la freqüència angular de l'oscil·lador. Un interval donat áx correspon a un nombre major de cel·les entre les dues el lipses si x ≈ A que si x ≈ 0. És més probable que l'oscil·lador es trobe al voltant de A (on la seua velocitat es molt petita) que al voltant de 0 (on la seua velocitat es màxima) [Reif, cap. 2].
rel="nofollow" href="#fb3_img_img_33b7482c-ca94-5447-a487-75750993e5fb.jpg" alt="images"/>
