Manual de Física Estadística. Salvador Mafé Matoses

Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Manual de Física Estadística - Salvador Mafé Matoses страница 8

Manual de Física Estadística - Salvador Mafé Matoses Educació. Sèrie Materials

Скачать книгу

alt="images"/>

      amb images. O siga, la desviació quadràtica mitjana (i, amb això, el recorregut dins del qual n1 està distribuïda) augmenta amb images, però l'amplitud relativa d'aquest recorregut disminueix amb images. Aquests resultats, que es poden comprovar a partir de la fig. 9a–b per a una distribució binòmia amb p = q = 1/2, són de gran importància en Física Estadística. Finalment, com que images, veiem de seguida que images, fent servir l'eq. (15).

images

      Figura 9a

images

      Figura 9b

      La distribució de probabilitats de Gauss o distribució gaussiana es pot obtindré com a límit de la distribució binòmia quan N pren valors grans. Abans de demostrar aquest resultat, exposarem de forma breu com es pot passar d'una distribució de probabilitats W de variable aleatòria ui discreta a una altra distribució w de variable u contínua [de la Rubia i Brey, cap. 1].

      Una variable aleatòria contínua es defineix mitjançant la funció densitat (o distribució) de probabilitat w(u) el significat de la qual és tal que

      w(u)du = probabilitat que la variable u prenga un valor dins de l'interval comprès entre u i u+du.

      Suposem una variable aleatòria discreta ui amb distribució de probabilitat W(ui). Per a major senzillesa, admetrem que la diferència entre dos valors consecutius de la variable anterior pren un valor constant δu, de manera que ui+1 - ui = δu, ∀i. Admetrem a més que δu és suficientment petita com perquè puguem definir un du que, tot i permetent la utilització del càlcul diferencial, siga molt més gran que δu (vegeu la fig. 10).

images

      Figura 10

      Finalment, suposarem que la variació de W amb ui és suficientment lenta com perquè W(ui) siga aproximadament constant per a tots els ui situats dins un mateix interval d'amplitud du. Tenint en compte que en l'interval du hi ha duu valors permesos de la variable discreta, w(u)du = W(punts en l'interval du) x duu, que permet passar d'una distribució discreta a una altra contínua i viceversa. Totes les definicions referents a valors mitjans i normalitzacions vistes per a una variable discreta es poden traslladar al cas continu substituint sumatoris per integrals, i tenint en compte que es possible estendre el rang de qualsevol variable aleatòria contínua des de -∞ a +∞ simplement considerant nuls els valors de la funció densitat de probabilitat corresponents a valors no possibles de la variable aleatòria. L'eq. (9) queda aleshores així

images

      Estem ja en condicions d'estudiar el límit de la distribució binòmia en l'eq. (6) quan N → ∞. Aquest límit està tractat de forma rigorosa en la bibliografia [de la Rubia i Brey, cap. 1; Reif, cap. 1], i ací ens limitarem tan sols a esbossar-ne els detalls més importants. Si N pren un valor gran, la distribució binòmia tendeix a presentar un màxim molt pronunciat al voltant de images, qüestió que es pot verificar fàcilment només recalculant els resultats de la fig. 8 per a N » 20. Aquest resultat suggereix la possibilitat d'efectuar un desenvolupament6de In WN(n1) al voltant de images en l'eq. (6). Per efectuar aquest desenvolupament, considerarem n j com un nombre real, admetent que quan N és molt gran podem substituir un gran nombre de punts WN(n1) corresponents als valors enters de n1 per una funció contínua que passe per tots els punts. Escrivim aleshores

images

      amb

images

      i

images

      on hem fet ús de l'aproximació de Stirling de l'eq. (4) per avaluar els logaritmes. No analitzarem la convergència del desenvolupament efectuat en l'eq. (19) detalladament7 [de la Rubia i Brey, cap. 1]. Admetrem que podem negligir els termes d'ordre superior al segon i escriure

images

      Ara bé, si images substituint images en WN , la distribució de probabilitats de l'eq. (22) no estaria normalitzada a causa de les aproximacions realitzades. Per procedir a normalitzar-la, considerarem que tant WN com n1 es poden tractar com a funcions pràcticament contínues quan N pren valors grans, de manera que la condició de normalització és

images

      on hem estès la integral des de -∞ fins a +∞ perquè la contribució de 1'integrand és negligible quan images suficientment gran com perquè WN estiga lluny del valor corresponent al seu màxim. La integral de l'eq. (23) es pot reduir a la forma general (vegeu la taula 4)

images images

      Quan la integral s'estén des de -∞ fins a +∞ el seu valor és igual al doble del valor tabulai si h es parell, i zero si h és imparell. En general, I(h) = [(h – l)/(2a2)] I(h – 2) [de la Rubia i Brey, cap. 1; Reif, A.2–4], En el nostre cas, s'obté de l'eq. (23) i la

Скачать книгу